Dramatúrgia i direcció: Marc Rosich. A partir d’una idea original d'Oriol Genís.
Uns esperen Godot i Oriol Genís espera Andrés Villarrosa, "cantant melòdic del trémolo metòdic" i fugaç estrella de la Bodega Bohemia. Espera amb la tenacitat del mànager vocacional. Danny Rose a Broadway o Carles Flavià al carrer Lancaster. I mentre espera –esperem–, som obsequiats amb un retrat biogràfic d'un cantant d'estètica confusa, gestualitat anàrquica i gola ampul·losa, que admira Luis Lucena i odia assajar perquè sense públic l'artista no és res.
Genís ha recorregut a Marc Rosich perquè embasti aquest hilarant 'biopic' musical de la vorera 'cañí' del Raval, tot i que referma entre rialles la sospita que es tracta d'un 'mockumentary' amb irònica distància postmoderna i jocs metateatrals. Un divertiment sobre heterònims amb jaquetes de lamé, com Jaume Sisa-Ricardo Solfa. Un espectacle sense etiquetes que només podria defensar un artista.
Genís ha recorregut a Marc Rosich perquè embasti aquest hilarant 'biopic' musical de la vorera 'cañí' del Raval, tot i que referma entre rialles la sospita que es tracta d'un 'mockumentary' amb irònica distància postmoderna i jocs metateatrals. Un divertiment sobre heterònims amb jaquetes de lamé, com Jaume Sisa-Ricardo Solfa. Un espectacle sense etiquetes que només podria defensar un artista.