Què passa amb Marc Artigau

Marc Artigau és agnòstic, però té una Bíblia que no ha parat de consultar des que es va posar a escriure. Potser és que va anar a una escola religiosa. O que veu el text sagrat com una “obra fundacional”. Diu que podem trobar referències bíbliques en tot el que ha escrit, de Jeremies, dels Psalms, del Càntic dels càntics...  Caïm i Abel, que estrena ara a la Biblioteca de Catalunya, està encapçalada per una cita de l’Eclesiastès, que comença d’una manera diàfana per entendre de què va la seva peça, més enllà dels personatges bíblics que li donen títol: “Una generació se’n va, i una altra ve, però la terra es manté sempre”. Per Artigau, aquí l’important és el punt de vista. I torna a la Bíblia: “Déu li pregunta a Caïm: ‘Què has fet amb el teu germà?’. I Caïm respon: ‘Que sóc jo el vigilant del meu germà?’”. I és que el seu Abel (Sergi Torrecilla) serà algú que es troba més enllà de la tanca, una persona de fora que coneixem. I Caïm (Marc Rodríguez) és el primer món, de pare ateu, nascut en un poble de Lleida, com la mare d’Artigau, i representa “la raó, les bones intencions, el benestar, el capital”.