L'Àlex (Pau Escobar) acaba de tornar a casa després de passar un any a la presó. Al descampat on va passar algunes de les millors estones de la infantesa i l'adolescència, es troba en Pol (Nil Cardoner). Amb ell i la Carla (Mireia Vilapuig) van crear un triangle indestructible, millors amics per sempre. Fins que l'Àlex va marxar a viure a una altra ciutat, va fer nous amics i va cometre una bestiesa.
Així comença 'Qui estigui lliure', una obra de Xavi Buxeda d'esperit 'redneck' que explora les relacions de tres joves marcats per la vergonya i la violència. Sempre han estat a prop, però hi ha algunes coses que no s'han explicat. I quan l'Àlex torna de passar una temporada entre reixes, el passat i el present esclaten.
L'autor i director ha construït una obra amb uns personatges de perfil interessant, joves de classe mitjana baixa que busquen el seu lloc al món. El problema és que la trama és massa senzilla, com si tot s'arreglés a base de cops de puny. Ens falta saber a on neix l'arrel de la violència, d'on venen les ànsies d'estomacar-se de l'Àlex i, després, del Pol. Tot el que explica, per exemple, la novel·la 'Hiperràbia' de Ferran Grau. Perquè serà això tant l'origen del conflicte de la peça com la clau del seu desenvolupament.
És un tipus de funció que no sovinteja gaire la cartellera barcelonina i, només per això, val la pena
Alhora, tots tres personatges arrosseguen un perfil massa pulcre, cosa que, per una banda, té el punt positiu que ens deixa inquiets, però, per l'altra, demana un esforç extra als intèrprets per dotar de versemblança la història. I aquí hem de dir que la feina de Cardoner, Escobar i, sobretot, de Vilapuig és excel·lent. Ella és l'única que mira per sobre de la tanca, la que pensa i analitza. Tanmateix, no els cal gaire res per fer-nos creure que tres joves com ells amb sabates de marca no tenen manies quan toca enfangar-se.
'Qui estigui lliure' és una obra correcta, amb tres intèrprets en la vintena, però bregats en unes quantes batalles. Un tipus de funció que no sovinteja gaire la cartellera barcelonina i, només per això, val la pena.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.