Peter Pan necessita la pols màgica de la fada Campaneta per volar. Ramon porta 39 anys a coll d'una immarcescible adolescència. Fins que la realitat d'una malaltia degenerativa sense cura sacseja la família i esgota de cop tota la màgia. I Ramon topa de cara contra el dur terra de la responsabilitat de l'adult. Ramon és un magnífic Francesc Ferrer que assumeix en solitari l'orfebreria dramàtica que és el text tragicòmic escrit per Mar Monegal. Sense saber com l'espectador passa de la lleugeresa d'una 'stand-up comedy' a un honest realisme dramàtic que manté un bon equilibri entre la dimensió emocional i la lliçó de vida que, malgrat tots els duels, imposa la dictadura del quotidià.
Ferrer domina tots els escenaris que proposa l'obra, tot adaptant-se sense esforç a aquesta gran metàfora sobre l'alzheimer que és el mateix text i la posada en escena, també dirigida per Monegal: des de les primeres i aïllades senyals que semblen no interferir en la normalitat fins a les últimes etapes que absorbeixen tota l'energia dels cuidadors, cosa que trastoca l'espai i l'ànim.
Autoria i direcció: Mar Monegal. Interpretació i composició musical: Francesc Ferrer.