El desenvolupament de la 'Trilogia del lament' ha estat una de les experiències teatrals més engrescadores de l'última dècada i mitja en aquest país, especialment perquè hem vist com un autor, actor i director, Jordi Oriol, anava desplegant tot el seu potencial escènic i textual. Va utilitzar les trames shakespearianes ('Hamlet', 'La tempesta' i 'Macbeth') com a coartada per exhibir-se. A cada nova proposta, anava una mica més enllà. Com hem d'assumir, doncs, 'Reiterat rei tarat', obra creada a partir del 'Rei Lear'?
D'entrada, és una peça a part, una mena d'addenda a la 'Trilogia', en la mateixa línia de les anteriors, però Oriol no es dirigeix i no és el protagonista. Compta, respectivament, amb Nao Albet i Lua Amat. Ella, vestida com a Cordèlia, la filla petita de Lear, l'estimada i obligada a exiliar-se a França, assumeix el repte de transmetre la història. Oriol apareix en escena com a monarca a mitja funció, a les acaballes de l'obra original, ja boig i desposseït dels honors reials. Sempre a mercè de Cordèlia, cosa que també allunya 'Reiterat rei tarat' de la 'Trilogia': ell no marca el pas, sinó ella.
Una petita joia que convida a pares amb fills adolescents a endinsar-se en un teatre d'altíssima qualitat
Oriol se centra en el poder de la paraula, en com Cordèlia es rebel·la contra l'autoritat paterna precisament en el moment en què decideix fer-ne ús. Aleshores, descobrirà què és l'oprobi i tindrà consciència de la mort, del valor de la vida. És el camí de l'adolescència. I la princesa hi transitarà aprenent que “després de tot” i “després de res” són el mateix.
Amat, tot i la seva joventut, entoma el vers d'Oriol com qui canta una cançó, de manera natural, enjogassada, en el més pur estil de l'autor. Albet, amb el mínim, ofereix un toc contemporani a la funció. L'esplèndid vestit amb els colors de la bandera francesa que porta Cordèlia, obra de Sílvia Delagneau, té tanta presència que no li cal gairebé res al director, alhora que ens demostra que un altre pot conceptualitzar les mil·limètriques obres d'Oriol amb la mateixa solvència que ell.
'Reiterat rei tarat' és una petita joia que convida a pares amb fills adolescents a endinsar-se en un teatre d'altíssima qualitat. Perquè la paraula és poder, efectivament, però només Oriol sap utilitzar-la en escena així, restituint-li tot el seu valor, tot el seu significat. La resta és silenci.
No et perdis la llista de les obres recomanades i dels millors musicals que hi ha a la cartellera ara mateix.
