Segells del festival
Com a un festival de música i els seus músics o com a un festival de cine i els seus directors, Temporada Alta també té noms i obres que defineixen a la perfecció l'esperit del festival. Entre elles obres com les de Joan Ollé, que ha adaptat en diverses ocasions Mercè Rodoreda i ara torna a l'univers de l'autora catalana amb 'La mort i la primavera', una de les novel·les més tràgiques (i inacabada) de Rodoreda.
El feminisme mostra la seva cara més combativa a 'GRRRLS!!! Manifestos feministes dels segles XX i XXI' en què Carlota Subirós fa un repàs a les veus més potents i renovadores del moviment femení de l'època amb textos de dones com Clara Campoamor, Mina Loy, Virginia Woolf, Pepita Guerra o Simone de Beauvoir.
Lili Elbe, nascuda a Dinamarca a finals de segle xix, va ser una de les primeres persones a sotmetre's a una cirurgia de reassignació de sexe. Ara la coreògrafa Marta Carrasco ret el seu particular homenatge a Elbe amb un muntatge que barreja dansa i teatre. Una peça que se centra en l'instant que ho va canviar tot: el primer cop que Lili Elbe es va vestir de dona.
I no hi pot faltar una tradició del festival: 'Acorar' s'ha convertit, per mèrits propis, en un clàssic de Temporada Alta, una cita que, any rere any, reuneix desenes de feligresos. En ella, trobareu una autèntica fita teatral, un dels monòlegs més aplaudits i premiats dels últims anys a l'escena de parla catalana. Partint de la metàfora de les matances del porc i de la sobrassada blanca, Toni Gomila ofereix una trista però alhora irònica radiografia d'un món que s'acaba, el de la pagesia mallorquina.