Un bon dia, l'actor Sergi Torrecilla rep una carta oficial de Buenos Aires. Li comuniquen que un pis que és seu, del qual ell no en sabia res, ha de tornar als seus propietaris legítims, la família d'un músic desaparegut durant l'última dictadura argentina (1976-1983). Parla de l'assumpte amb el dramaturg Davide Carnevali i decideixen travessar l'Atlàntic plegats amb l'objectiu de recollir material per aixecar una obra de teatre documental.
Així comença l'apassionant 'Retrat de l'artista mort (Espanya '39 - Argentina '78)', una peça d'autoficció que Carnevali ha estrenat ja a Itàlia, França i Alemanya. A cada lloc, ha adaptat el text a l'actor que l'interpretava i al context local. Si aquí connecta la dictadura franquista amb l'argentina, allà ho fa amb els respectius governs feixistes de 1941, en plena Segona Guerra Mundial. Un treball d'orfebreria que al Lliure ha anat a parar a mans d'un intèrpret que ens convenç de tot, com que va tenir un oncle que va desaparèixer misteriosament a finals dels anys 70 o que el van batejar amb uns cognoms diferents.
Els crims, durant el franquisme i la dictadura argentina, van ser calcats
Tota la funció gira al voltant d'un pis, l'espai que va pertànyer al músic desaparegut. I la immersió i mimesi de Torrecilla en aquell personatge que, presumptament, va ser detingut per la policia secreta i llançat al mar, com tantes altres víctimes del règim de terror del general Videla. Deixa molts caps per lligar, però d'això es tracta, que l'espectador acabi de construir-se l'obra al cap.
'Retrat de l'artista mort' és un al·legat a favor de la memòria, un recordatori de la vulnerabilitat de l'art davant de l'autoritarisme i, sobretot, una brillant peça teatral sobre el fil prim que uneix el món dels perdedors allà on hagi succeït la seva desgràcia. Perquè els crims, durant el franquisme i la dictadura argentina, van ser calcats (desaparicions, robatori de nadons, execucions, tortures...), i ho continuen sent on s'implanta el terror. A més, sempre hi ha figures sinistres que aprofiten l'oportunitat en benefici propi. Què en fem de tot això només depèn de cadascú de nosaltres.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.