A 'Ricard III' hi ha dos diàlegs molt bèsties. El primer quan Ricard III vol seduir l’esposa del rei a qui acaba de matar i el segon quan vol convèncer la mare dels nebots que ha assassinat per a què li doni la seva filla en matrimoni. Ambdós estan en aquesta interessant però no del tot reeixida versió de la gran tragèdia de Shakespeare. Una versió reduïda adreçada sobretot a aquells que ja coneixen la sanguinària història del rei geperut que aquí queda força desdibuixada malgrat mostrar el trets principals del personatge.
Entre els valors de la proposta que signa Raimon Molins hi ha una excel·lent direcció d’actors, unes interpretacions tensades i poderoses entre les quals destaca la perversitat i egoisme del protagonista (Aitor Gabaldà). És molt d’agrair la claredat de tots plegats en el dir del vers que arriba amb tota la contundència. Enhorabona! Així mateix l’espai sonor (Àlex Polls) amb cançons cantades a capella i l’espai escènic (Claudia Vila i Miren Oller) dignificant una dramatúrgia massa confusa que inclou una estèril barreja idiomàtica de català, anglès i danès o la gratuïtat d’alguna de les inevitables projeccions en qualsevol modernització del clàssic.
Direcció: Raimon Molins. Dramatúrgia: Raimon Molins. Amb: Aitor Gabaladà, Pol Nubiala, Sara Palomo Kokbol, Mariantònia Salas, Marc Solé, Paula Sunyer.