Mar Pawlowsky, autora d'aquesta faula distòpica, arma el seu futur fosc amb totes les preguntes existencials que planteja la convivència amb la intel·ligència artificial, la realitat virtual, el control generat pel big data i la transformació del mercat de treball per la irrupció dels robots. Una societat que té prohibida la procreació lliure i coarta la intimitat emocional dels seus individus. Societat semblant a la imaginada per George Lucas a 'THX 1138'. 'Röbota' toca moltes tecles sense centrar-se en algunes de les seves línies dramàtiques més interessants, com el conflicte que genera el descobriment de l'autoconsciència o la relació entre l'ésser humà i les seves màquines intel·ligents.
Dispersió que Pawlowsky com a directora també estén cap al to canviant d'una posada en escena que fa servir de manera dominant -i molt encertada- la contenció emocional i la malenconia de la ciència ficció filosòfica, fins que irromp l'humor extemporani i la ironia i crítica autoreferencial , o es deixa portar -en el tram final- per la intensitat de l'amor fou més proper al melodrama clàssic. Un visceral esclat histriònic que sembla marca de la casa de El Eje i que de manera sorprenent connecta 'Röbota' amb la seva anterior producció: 'Masticar hielo'.
Autoria i direcció: Mar Pawlowsky. Intèrprets: Eric Balbàs, Maria Hernandez, Marc Ribera.