Roger Bernat i el terrorisme islamista

El que fa Bernat és donar auriculars al públic i deixar que triïn entre tres canals. Al primer hi trobaran el que diu un dels taxistes sense interpretació. Al segon, una relectura de l'escolta. I al tercer, el mateix, però com si l'escoltéssim per la ràdio. El director no volia “mediatitzar” la veu dels islamistes, sinó donar-li una altra perspectiva, que el públic pogués tenir una visió directa “del mal”. A més, oferirà el vídeo-testament d'un dels taxistes, on “durant vuit minuts parla al món i ni se'n recorda de la seva família”, remata Bernat.

“Ens apropat al conflicte d'una manera molt teatral perquè l'ISIS té tot un departament, unes 300 persones, dedicat a la propaganga amb vídeos que criden a la Jihad amb l'estètica de Hollywood o dels videojocs”, explica el director. A ell li interessava la seva “capacitat de seducció” i “com construeixen el seu relat”. Aquí, recorda Bernat, hi entra el pensament de Walter Benjamin, que deia que “tot aixecament feixista remet a una revolució frustrada”.

No cal ser massa espavilat per ensumar que 'No se registran conversaciones de interés' ha aixecat polseguera per allà on ha passat. Bernat parla de “reacció conflictiva” a França, ja que hi va haver gent que va percebre l'espectacle “com un espot de l'ISIS”, quan ell ni és musulmà ni tan sols religiós. També ha trobat espectadors que han gaudit en rebre “una perspectiva complexa del conflicte”. “El teatre és l'únic lloc on es pot pensar l'impensable, el que no té lloc ni als espais polítics ni als religiosos”, afegeix el director.