Quan Rousseau (Pep Planas) li acaba de confessar a Voltaire (Josep Maria Flotats) que, efectivament, va abandonar els seus cinc fills, Flotats mira el públic, fa una pausa i s'asseu. Són cinc segons que fan que el que acaba de dir Rousseau no caigui en sac buit, perquè el públic copsi la gravetat del moment. És un dels clímaxs de la funció. Un petit detall, potser minúscul, la pausa, el moviment, que fa volar molt amunt aquesta versió de 'La disputa' de Jean-François Prévand que tenim al Romea.
En altres mans, el retrobament entre Voltaire i Rousseau, entre mestre i deixeble, podria haver estat un pal fenomenal. Però en braços de Flotats esdevé una lliçó magistral de com es pot fer teatre popular a partir de les idees. Perquè aquí es parla de rivalitat, de veritat i de mentida, d'ètica, de moral, de religió, i no hi ha ni un segon en què els espectadors mirin el sostre o badallin.
Flotats està en una forma que ja desitjarien actors de 45
El ritme és endimoniat, de mascletà. I si tenim en compte que en Flotats ja n'ha fet 85, la cosa és encara més magnífica. L'actor està en una forma que ja desitjarien actors de 45. No ha perdut una dicció apresa a la Comédie Française que ja forma part de l'imaginari col·lectiu local encara que ara fes molt de temps que no vèiem actuar en català. Aquí, en la pell de Voltaire, el filòsof ateu, republicà 'avant la lettre', fa que el seu personatge sigui la icona que va ser.
Planas, al seu torn, aguanta molt bé els embats del seu contrincant. Té més dubtes, el seu Rousseau. Però no dona el braç a tòrcer. I en el cara a cara amb tota una llegenda com Flotats manté el tipus. Va debutar amb ell amb un 'Cyrano de Bergerac' i ja sap com les gasta, el mestre, quan es tracta de combatre-hi dialècticament. No li cal cap nas desmesurat ni la propensió a encavalcar alexandrins. Flotats sempre serà Flotats. I que duri. 'La disputa' hauria de poder-se veure cada setmana, fins que el cos resisteixi.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix i recorda que el 16 de març és un dia molt important per als teatres catalans: no deixarem Cap Butaca Buida!
