“Com va la vida?”. En Pau (Nao Albet) acaba de descobrir la seva cosina Júlia (Anna Alarcón) estirada al costat d'una olivera del seu camp. Ve de córrer, va suat i no l'esperava. Ella fa uns anys que no trepitja el tros, els mateixos que porta sense veure el cosí. Hi ha anat arran d'un atac de lucidesa, un somni. I vol acabar amb tot allò que no li deixa dormir.
La pregunta d'en Pau a na Júlia sembla anodina, però quan han passat coses a la teva família que vols oblidar, no ho és tant. Perquè darrere hi ha una història i el que podria ser un formalisme és, realment, una metxa que, sense saber-ho, pot provocar un incendi. Els dos cosins tenen moltes coses a dir-se. Ella no hi va ser, el dia del funeral del pare d'en Pau, el seu oncle. Ell no es va adonar del que passava en aquella casa quan hi dinaven tots, tres generacions, cada diumenge. Ella és una dona. Ell, un home.
Aina Tur ha escrit una obra magnífica sobre la ficció dels llaços familiars, el que ens fa ser el que som. Per a Thomas Bernhard, la família era una condemna, el pecat que hem d'arrossegar tota la vida sense poder desempallegar-nos-en mai. A 'Origen', per exemple, diu que el problema més gran de la veritat és que no “és comunicable”. I la dramaturga menorquina parla d'això i fa, com a directora, que els seus personatges no es comuniquin. Es miren un parell de vegades i prou.
"Des del minut u de la funció intuïm que no va passar res de bo en aquella casa"
Com a espectadors sabrem què pensen, d'on venen i què fan, com en una obra de Florian Zeller, on els pensaments són tan importants com el que es diuen de debò els actors i actrius que són en escena. Júlia i Pau es comunicaran amb frases trivials, presumptes gestos, interjeccions i les imatges del passat. L'important no s'ho poden dir. O, almenys, només ho poden dir una vegada perquè ho tenen tan clavat a dins que tan sols pot sortir a través de la violència.
Sense fer escarafalls, a poc a poc, tots dos s'aniran encenent. Ella ha provocat la guspira plantant-se al camp d'oliveres que ara és del cosí. Des del minut u de la funció intuïm que no va passar res de bo en aquella casa, en aquella família destrossada pels homes. I és que 'Sis hectàrees d'oliveres' ens ressonarà a tots, sobretot a elles. I podrem gaudir de dos intèrprets que saben baixar un grau la intensitat perquè no cremi tot de seguida. Quan es fa fosc, els abraçaries.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.