“Quan vaig proposar de fer 'Solitud' em van dir que era un projecte condemnat al fracàs: impossible plasmar la descripció del paisatge, la simbiosi entre aquest i el cos femení de la protagonista; impossible fer teatral la complexitat i la riquesa de l’ús de la llengua i, sobretot, impossible superar l’experiència individual... de llegir la novel·la”, escriu la directora Alícia Gorina al programa de mà. Un seguit de reptes que, malgrat l’esforç, diria que no s’han superat en bona part degut a una dramatúrgia molt lineal i narrativa que converteix el lector de la novel·la en escoltador d’un audiollibre il·lustrat a sis veus on es barregen les descripcions i les accions.
No ajuda el moviment constant de les quatre regidores tot creant un singular i simbolista espai escènic durant un primer acte feixuc i sense clímax. No veiem la muntanya, tan important a la narració, fins a la part final del segon acte quan Mila passeja amb el pastor. No la veiem a ella i el seu conflicte fins al magnífic monòleg de Maria Ribera que ens recorda la Nora ibseniana i que tanca la proposta d’un segon acte més ben travat, amb bons apunts de direcció. Sí que arriba, però una mica reduïda, la riquesa de la llengua.
Autoria: Víctor Català. Direcció: Alícia Gorina. Dramatúrgia: Albert Arribas. Amb: Pepo Blasco, Ona Grau, Oriol Guinart, Pol López, Laura Luna, Adriana Parra, Maria Ribera, Adrià Salazar i Pau Vinyals.