Sota teràpia

 

Les comèdies amb psiquiatra són gairebé un subgènere amb  molts elements en comú: uns pacients en una sala asèptica que d’una o altra manera s’explicaran i, a la fi, faran riure, que és l’objectiu fonamental de la comèdia. 'Sota teràpia', de l’argentí Matias de Federico, segueix la matriu convocant tres parelles un divendres a la tarda per a què resolguin en una teràpia de grup autoconduïda els problemes que per separat han exposat a la professional, absent. L’obra respon a les expectatives i recorre conflictes de parella passant per l’educació dels fills, la convivència i, com no, la sexualitat. En arribar a aquest punt, la comèdia, fins aleshores força intel·ligent, desbarra i es posa una grollera però al final res és el que semblava i el riure es gela i la intranscendent comèdia esdevé un al·legat sobre un greu problema de la nostra societat. Un final que val per tota l’obra i que confereix a la proposta un valor afegit innegable i d’agrair.

La direcció de Daniel Veronese, en una producció tan diferent de les que li hem conegut amb la seva companyia, és eficaç i els sis intèrprets la serveixen amb gran encert.