El més interessant d’aquesta proposta artística de teatre amb píndoles o càpsules de no més de 15 minuts, i malgrat que té antecedents a la nostra ciutat, com la recordada Areatangent, és el plantejament artístic que incorpora un model de consum teatral que mica en mica és va estenent per Espanya i que ha arribat ja a Miami de la mà dels promotors de la idea a Madrid. Quatre sales (quatre habitacions individuals) per no més de quinze espectadors, un tema i un màxim de tres intèrprets, en un espai precedit d’un agradable bar. El tema de juny són els superpoders i després de veure les quatre peces queda clar que qui els tenen són les dones i que les qüestions sexuals treuen el cap al voltant de totes les peces. Petites històries explicades a menys d’un metre de distància per sorprendre i amb tocs d’humor.
A nivell d’escriptura, la més rodona és Singles.com, d’Ángel Amazares, i interpretat per Marisa Duaso, Màrius Hernández i Toni González que, a més, fan un molt bon treball. La carnisseria és potser la de més ciència ficció amb molt de cinema de sèrie B. Un text de Marta Soler Bonay i interpretació d’Estel Solé i Òscar Muñoz, i és la més divertida juntament amb la broma de superherois a l’atur que interpreten Joan Bentallé i Eduard Buch a En busca del curro perdido. Text de Daniel Benito. Finalment, Extrasensorial és potser el plantejament més feble, menys clar i pitjor tancat malgrat la histèrica interpretació, com mana el director, de Marta Codina acompanyada de Javier López.
Un passeig per les quatre sales deixa un gran regust de boca i si pensem que amb aquest fórmula treballen una dotzena d’intèrprets, resulta recomfortant. Crec sincerament que el projecte mereix la visita de qualsevol aficionat (o no) al teatre. Té ànima, frescor, vitalitat i barra te mojitos (més assequibles si us feu socis).