Pura passió
Annie Ernaux és, sens dubte, l'escriptora més influent del nostre temps, amb milions de seguidors, i no és estrany que amb el premi Nobel de literatura atorgat el 2022, no hàgim trigat gaire a veure un dels seus textos memorialístics pujar a un escenari. L'encarregada de fer-ho ha estat Lucia del Greco, que ha triat una novel·la de 1992, 'Pura passió', en la qual explica la breu, estranya i intensa relació que va mantenir amb un home més jove que ella poc abans.
Es tracta d'un text curt (80 pàgines), directe i concís, on la narradora es desviu perquè el seu amant faci acte de presència. És un home casat de l'est d'Europa, diplomàtic, una dècada més jove, que li truca només quan vol allitar-se amb ella. Ella accepta les condicions sense posar cap impediment i viu esperant la trobada mentre es pregunta quant de temps durarà. Es desviu per ell, mor per ell.
Cristina Plazas és l'encarregada de donar vida i cos al personatge, algú que explica fredament, sense passió, aquella passió carnal viscuda. Comença la funció estirada en una mena de taula de dissecció forense amb un motor de moto penjat a sobre. Durant l'hora de muntatge, mentre explica què li va passar entre 1989, l'any que Michael Chang guanya Roland Garros, i el 1991, quan esclata la primera guerra de l'Iraq, anirà desmuntant l'artefacte i s'hi relacionarà, com si fos un cos d'home.
La idea de comparar un home amb un motor de combustió és atrevida, brillant
La idea de la directora, Lucia del Greco, és atrevida, brillant,