Teatre i dol

El juliol de fa dos anys, un diari madrileny va publicar un text del filòsof Javier Gomá en el qual explicava què li havia passat en morir el seu pare. Com molta altra gent, el director del Centro Dramático Nacional, Ernesto Caballero, va llegir-lo i va quedar trasbalsat. No va tenir més remei que programar-lo sota el nom d''Inconsolable'. Gomá no s'ho esperava. I molt menys arribar fins al Romea barceloní.

El monòleg, que interpreta l'actor Fernando Cayo, repassa l'experiència del filòsof durant els 40 dies posteriors a la mort del seu pare. Sense voler-ho, ens confessa, va escriure una peça dramàtica, on el seu personatge, ell mateix, pateix “una transformació”. Per això, ens diu que el que explica es troba molt a prop de la tragèdia. “Caballero em va explicar que, quan acaba l'obra, la gent anava a ell a donar-li les gràcies”, apunta Gomá, tot fent referència a “la catarsi aristotèlica”. “Davant del teatre de l'entreteniment, existeix un teatre de l'emoció”, rebla.

“En els meus llibres, havia defensat la necessitat que l'art adquirís una dimensió pública, oral, i sense voler m'estava referint al teatre”, indica Gomá. No cal dir que va pensar a pujar a l'escenari ell mateix, però, creu, que lliurar-li la seva veu a un actor professional ha estat una bona decisió. “Ara només puc lamentar-me que aquesta obra m'ha robat el paper d'autor maleït”, riu Gomá.

El filòsof diu fugir de l'autoficció. És la seva vida, sí el que hi ha a 'Inconsolable', però busca una altra cosa. “No empro el monòleg per fer literatura confessional, ni per exorcitzar dimonis, sinó per proposar un itinerari, en el qual jo explico una història i la comparteixo”, afirma Gomá. Deixa clar que no es tracta de psicoanàlisi ni de “literatura maleducada”.

NO T'HO PERDIS: La Guerra Civil, segons Lluís Pasqual