Tendències de la temporada 2017/2018

Uns anys enrere, en plena crisi, va semblar que s'aixecava un mur entre el teatre oficial (els públics i els comercials) i el teatre independent. Van florir un munt de companyies a la recerca d'un lloc. Gent jove, amb altres idees al cap. Estem parlant de gent com Iván Morales, Jordi Oriol, Nao Albet, Marcel Borràs, Oriol Pla, Xavi Sáez, Anna Alarcón, La Calòrica, La Virgueria... I que ara en Nao i en Marcel faci deu anys que estigui damunt un escenari (encara són lluny dels 30 anys!) i facin 'Falsestuff' al TNC és un èxit, així com que Morales estreni, amb Pol López, Pla i Sáez, 'La calavera de Connemara' a La Villarroel. La Virgueria també fa un TNC, a on Alícia Gorina dirigeix 'Blasted'. Molta sort, companys.

Després d'uns anys d'absència de les grans sales, aquesta és la temporada de Lluïsa Cunillé, ja que estrena 'Islàndia' al TNC, a on es podrà tornar a veure (miracle!) un dels seus 'hits' més estratosfèrics, 'Après moi, le déluge'. Alhora, Josep Maria Miró farà el salt a la sala gran del teatre de les Glòries amb 'Temps salvatge', després que hagi estrenat les seves dues últimes obres fora de casa nostra. L'autor d''El principi d'Arquimedes' juga fort. La nòmina de grans autors, d'aquí i d'allà, serà ben sucosa, aquesta temporada que ve.

Fa deu anys estàvem acostumats a la transgressió escènica que representaven el nostre Calixto Bieito i les visites de la Needcompany de Jan Lauwers. Fa una pila d'anys que no ens visiten i per això celebrem que Bieito ens porti la versió que ha fet de la novel·la de Bernardo Atxaga 'Obabakoak', que podrem veure en èuscar al Lliure, el mateix teatre que ens servirà 'Beguin the Beguine' dels flamencs. Com els hauran passat els anys? Amb què ens sorprendran?

La companyia de David Selvas i Julio Manrique no para. Porten uns anys pletòrics, com a tropa i per separat. D'entrada, començaran al Goya amb la reposició del 'Don Joan' que vam veure al TNC, tenen de gira 'La treva' i 'Vides privades'. Faran al TNC 'La importància de ser Frank', de Wilde, i un ocellet m'ha dit que tenen entre mans 'Jerusalem', una obra impressionant de Jez Butterworth, i 'The events', de David Grieg. En veurem alguna al Romea o a la Biblioteca de Catalunya?

La temporada de dansa promet. I molt. D'entrada, perquè podrem veure espectacles mítics com el 'Rosas danst Rosas' al Mercat de les Flors, que també estrenarà la primera producció nacional de dansa, a càrrec de Thomas Noone i Roser López Espinosa. Alhora, viurem el retorn de la companyia de Sasha Waltz, al TNC, amb 'Kreatur'. I si això fos poc, m'han xivat que Temporada Alta ens regalarà l'homenatge d'Alain Platel a Pina Bausch. I no ens oblidem de les estrenes de Salva Sanchis al Mercat i totes les sorpreses que ens deparen la Hiroshima i l'Antic Teatre.

Fa un parell d'anys, Temporada Alta va ajuntar la grandesa de Lluís Homar i el talent de Pau Miró per convertir 'Terra baixa' en un solo. I la cosa va rutllar d'allò més bé i l'espectacle encara gira. Ara, repeteixen operació, també al Borràs, per fer una versió de 'Cyrano de Bergerac', tot i que aquest cop amb Homar i quatre actors. Homar diu que és la manera de tornar al públic tot allò que li ha donat. I nosaltres que l'esperem amb ànsia.

El teatre no pot viure d'esquena al món, al seu entorn immediat. I cal destacar l'esforç que farà aquesta temporada el Teatre Lliure amb el cicle NOSaltres - mostra de teatre inclusiu, amb Didier Ruiz i Clàudia Cedó. A la Beckett, Iván Morales farà 'Esmorza amb mi', un projecte amb nanos amb discapacitats mentals. Sí, el teatre pot ajudar a canviar el món!

Poc Txékhov i Ibsen, aquesta temporada. I poc Shakespeare, pel que ens havíem acostumat. Però manaran els seus hereus. I de llarg. Oscar Wilde, Eugene O'Neill, Martin McDonagh, Mary Shelley, Sarah Kane, John Cassavetes, Nell Leyshon, Henry Miller, l'Actors Touring Company... Nord-americans, irlandesos i britànics manen aquí i al món.

Potser estàvem una mica cansats de veure al Paral·lel els mateixos musicals de sempre, o musicals que fa anys que volten, estil 'Cabaret', 'Mamma mia' i companyia. Celebrem, doncs, l'estrena, entre d'altres, de 'Casi normales' al BARTS, una peça rock de Brian Yorkey i Tom Kitt que ho va petar fa una dècada a Nova York. I, sobretot, la nova aventura de Daniel Anglès amb 'Fun home', que es posarà de llarg al Casino de l'Aliança a primers del 2018 en la seva primera aventura mundial fora dels EUA.