Cada dècada, com a mínim, hauria de tenir la seva versió de 'Tirant lo Blanc', almenys per veure on érem i on som. Perquè és impossible sortir del Romea després de la versió del clàssic de Joanot Martorell que ha ordit Joan Arqué sense comparar-la amb la que va muntar Calixto Bieito el 2008. Són dos espectacles radicalment diferents. L'un, un esgraó més per a un director que avança amb pas ferm. L'altre, obra d'un geni. L'un, amb Judit Neddermann a l'escenari i llibret de Màrius Serra. L'altre, amb música de Carles Santos i lletra de Marc Rosich. Dos universos divergents centrats en la mateixa obra.
Per començar, Bieito va col·locar una passarel·la a la platea, comptava amb catorze intèrprets sobre l'escenari i tot tenia un aire operístic. Arqué fa l'obra a la italiana, té vuit actors i actrius i el muntatge té flaire folk. En tots dos casos, s'han pres riscos i s'ha decantat l'obra cap a una banda o cap a l'altra. Bieito posava més èmfasi en el caire sexual de la novel·la mentre que Arqué dubta entre si decantar-se per aquí o buscar més el xoc de civilitzacions, entre cristianisme i Islam. El 'Tirant' de Bieito era una festassa carnal, bèl·lica. El d'Arqué matisa molt bé que vivim un altre temps i que, potser, cal matisar els clàssics.
"Hi ha moments coreogràfics brillants i idees molt ben trobades"
El problema del muntatge actual és que peca de senzillesa. No sé si es pot tirar endavant un 'Tirant lo blanc' amb poc més que una tarima portàtil, un vestuari ajustat, un bon disseny de llums i unes bones cançons. Ho deixa tot a les interpretacions i Arqué té algun intèrpret que fa curt, tot i que Quim Ávila és un bon Tirant i Laura Aubert, una correcta Plaerdemavida.
Això no vol dir que sigui un espectacle fluix. En absolut. Hi ha moments coreogràfics brillants i idees molt ben trobades, com el naufragi del cavaller o l'engany de la Viuda Reposada a Tirant. Tampoc no estan gens malament les esmenes metateatrals. Però el conjunt ens sembla poc. El 'Tirant' demana una mica més de gosadia. Avui, segons sembla, això no toca.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.
