Tot el que has de veure del festival TNT 2017

En els últims anys, els encarregats d'inaugurar el TNT ha estat gent tan important en el món del teatre performàtic europeu com Rodrigo García, la Needcompany o James Thierrée. Enguany, la cosa es desdobla, ja que la Fura dels Baus farà un espectacle dels seus a la Plaça Nova, gratuït i de carrer (dia 27, 20.15 h), i qui donarà el tret de sortida al festival des del Teatre Principal de Terrassa serà la companyia anglesa WHS, que a 'Cutting edge' farà rodar caps en un xou creat a partir del truc dels mags de decapitar espectadors. Barregen la màgia, el barroquisme, la dansa contemporània i les arts visuals en una peça que explora la part més brutal de la nostra cultura. Teatre Principal. Dia 28. 21 h.

No, no és un fantasma. Ni una excel·lent notícia. Ernesto Collado no torna als escenaris, però potser serà l'última oportunitat que tindrem de veure'l després que fa uns mesos anunciés que plegava. Portarà pels carrers de Terrassa 'El disparador', un espectacle que vam poder veure a l'Antic Teatre i que passa per la ciutat vallessana perquè, ens diu Collado, ell és un home de paraula. "És un compromís que tenía amb el Pep Pla –director del TNT– abans de decidir aturar la cració de nous espectàcles." 'El disparador' és capaç de deixar-te meravellat –i exaltat– amb un espectacle sobre, ras i curt, el no-res. D'acord, et treu del teatre i et passeja, et fa córrer darrere seu, rius, et sorprèn, esperes que passi qualsevol cosa... Però, realment, no passa res. Collado, clownesc, mut, divertit, ens fa pensar, també, sobre l'ús de l'espai públic. Hall del teatre Alegria. Dia 30. 19.30 h.

Fa un parell d'anys, Nao Albet i Marcel Borràs van parir aquest espectacle al CCCB durant el festival Grec. La cosa semblava senzilla: aplegar els patinadors de la plaça dels Àngels i fer-los entrar en un teatre. La seva idea era que la cosa girés, que anessin trobant 'skaters' de moltes ciutats per a què expliquessin la seva història. I aquí els tenim, a Terrassa, tot aprofitant que fa deu anys que, encara adolescents, van estrenar el seu primer espectacle de creació. Teatre Principal. Dia 29. 22 h.

El 25 de juny de 1994 la vida de l’artista Vicente Arlandis i la seva família va canviar de cop quan el seu pare va ser detingut per la guàrdia civil, acusat de l’assassinat de Mª Lidia Bornay, una veïna de 84 anys. Ell mateix n’havia denunciat la desaparició hores abans perquè li estranyava que no li respongués cap trucada i estava preocupat ja que la dona tenia Alzheimer. Després de cinc anys de judicis i recursos, va ser condemnat a 29 anys, 6 mesos i 1 dia de presó. Va complir condemna a diverses presons de l’Estat durant 13 anys, 7 mesos i 10 dies. 'Sumario 3/94' vol construir una nova història que té com a punt de partida la fredor i suposada objectivitat del relat judicial per fer-lo explotar en mil bocins. I rescatar la història d’una altra manera. Sala Maria Plans. Dia 29. 18.30 h.

Un home vestit d’obrer de la construcció balla música pop durant 24 hores. És '24h Working Bitch', una acció concebuda per Adrián Pino que vol posar en relleu l’explotació dels cossos en el capitalisme, portant al límit aquesta concepció en dos sentits: d’una banda, l’explotació laboral, que aprofita l’energia del cos per fer funcionar la màquina de producció capitalista; d’altra banda, l’explotació sexual, amb el pop exaltant la sexualitat com un mecanisme de seducció i consum. Plaça davant del teatre Alegria. Dia 29. 19.15 h.

Ucraïna. Prop de mil persones han tornat a la zona contaminada, als Territoris de la Zona d’Exclusió, a un radi de 30 km de la central de Txernòbil. Són els samosiols, “els que han tornat”. Però en Pétro i la Nadia no van marxar mai. Aquest és el retrat d’una parella de 80 anys, els únics individus que es van negar a deixar la zona per romandre a Zvizdal. És la història de 25 anys de solitud en una zona contaminada i la crònica d’una decadència anunciada. Són els anys finals d’una parella junts, la lenta erosió d’un poble, la fi del món i la inevitable extinció d’una manera de viure. A escena, una enorme pantalla, dues càmeres en miniatura, tres escales giratòries, quatre estacions a Ucraïna i cinc anys de gravació. Teatre Principal. Dia 30. 22 h + Dia 1. 20 h.

La Señorita Blanco ha construït una road movie escènica a partir del mite de les gimnastes russes. 'nosoyrusa# (una peli de tu vida)' parla d’esforç, de suor i de gimnastes russes, dels xantatges emocionals que ens fem a nosaltres mateixos, de les trampes que ens posem, de com deixem passar l’hora de fer moltes coses, de com ens convertim en “el nostre darrer enemic”. Teatre Alegria. Dia 28. 19 h.

Amb direcció i dramatúrgia d'Oriol Morales i la interpretació de Gerard Bosch, 'Granotes' ens fa entrar al món d’en Lalo, un jove músic gallec, que a través de la seva narració ens farà viatjar de Galícia als Estats Units, tot reconstruint el viatge que va fer Laura, la seva parella, abans de morir al llac Walden. Teatre Principal. Dia 29. 10 i 17 h.

Agnés Mateus i Quim Tarrida han construït un espectacle per recordar-nos que assassinen dones a raó de dues per setmana des de fa deu anys i "nosaltres encara hem de continuar defensant-nos i justificant-nos davant la gent que ens escolta". Parlaran de la nostra passivitat amb un llenguatge físic que, segur, ens deixarà bocabadats. Sala Maria Plans. Dia 30. 16 h.