Aguantar sol una hora i mitja de monòleg desesperat no és una tasca fàcil, i més quan tens 24 anys i interpretes un noi de 16 que és a punt de perdre el seu pare. Quan has fet teatre abans, però potser no prou. Quan ets en un temple de la interpretació com el Lliure de Gràcia (on es va estrenar abans d'arribar al Poliorama) i centenars de mirades poden recordar altres cossos fent el que fas, tot començant per Pol López i aquell 'Ivan i els gossos' memorable de 2012. Però 'Tot el que passarà a partir d'ara' sembla un vestit a mida, un text que Nil Cardoner s'emprova i lluu amb tot el seu esplendor.
Joan Yago, esperonat per la directora Glòria Balañà, ha escrit una obra que és alhora punyent, sensible, trista, una mena d'història d'aventures en què l'Èric ha d'aconseguir arribar a l'hospital on el seu pare viu les últimes hores. La mare, quan passen pocs minuts de les deu de la nit, li truca per dir-li que si se'n vol acomiadar ja pot córrer. Està estirat al sofà, amb el mòbil a la panxa, sol. I tota la seva vida li passa per davant, especialment aquests deu anys en què el pare ha estat malalt i no hi ha hagut res més que la malaltia del pare. Ell ha d'arribar a l'hospital, però té 16 anys, amics i coneguts arreu, festes pendents i una mica de mala sort.
El dol i la tragèdia, muntats a capes
Balañà ha aixecat un muntatge per capes, que accentua el sentit de l'humor imprescindible que Yago afegeix a la tragèdia. I des de la senzillesa més absoluta. La directora fa començar la peça amb Cardoner gairebé tocant la primera fila. Així que la funció avança, ens el va allunyant, a poc a poc, mentre va passant pantalles, com en un videojoc. Genial.
'Tot el que passarà a partir d'ara' és una obra necessària i brillant, que ens parla del dol sense caure en el melodrama, tot i que ja els aviso que, segons la relació que tinguin amb el tema, acabaran plorant. No sé si és la millor obra de Yago (en té tantes de bones, amb La Calòrica), ni el millor muntatge de Balañà, però sí que és la graduació de Cardoner com a actor. La temporada passada no va acabar d'aixecar un Romeu convincent en el clàssic de Shakespeare vist al Poliorama. Aquest Èric és una altra cosa, un repte més gran, fins i tot, i se'n surt com el gran actor que ja és.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.
