L'espiral blava de Beverly Pepper és perfecta per observar les cares dels espectadors. Veure com s'instal·la un somriure permanent mentre segueixen el joc inventat per Mònica Bofill i Judith Pujol per celebrar el desè aniversari de Parking Shakespeare. La companyia ha esgotat amb els anys el catàleg de comèdies del bard i per a la seva primera gran efemèride s'han hagut de conformar amb posar sota el sol 'Tot va bé si acaba bé'. Text menys brillant que d'altres -embolic molt embolicat d'amor, conquesta, rebuig, enganys-, però que les dues directores han recosit dramatúrgica i escènicament perquè llueixi com un dels millors muntatges d'aquest gran invent del teatre obert.
Aquesta vegada la troupe s'ha tirat de cap al seu gran armari per emergir vestits per poblar una festa zíngara d'Emir Kusturica. Una decisió estètica que a més de recordar la personalitat nòmada dels còmics de la llegua i teatrers a peu de carrer -sense cabra, però amb trombó-, anticipa un recorregut escènic que a la primera oportunitat se sortirà del carril segur de ducs, damisel·les, capitans, comtesses i reis francesos. Un espectacle que flirteja amb la metateatralitat, amb la pròpia biografia de la companyia, les etiquetes cosides per la crítica, amb els seus records i els seus esforços, amb tots els seus minsos mitjans al seu abast, per apropar Shakespeare al primer que passi pel parc. El millor ham: la música. Aquí també, usada amb alegre desimboltura i lúdic efecte. Melodies que tenen gust a festa.
Una feliç -i emotiva- posada en escena que regala al públic un inesperat "dos per un". És preferible no donar més detalls sobre aquesta enginyosa naturalesa dual. Només cal dir que com més s'allunyen del seu autor de marca més gran és la sorpresa.
Autor: William Shakespeare. Direcció: Mònica Bofill i Judith Pujol.