3 obres que no us podeu perdre al Teatre Lliure aquest desembre

Una nova mirada actualitzada i molt moderna d'aquest clàssic de la literatura russa d'Anton Txékhov. Un muntatge realitzat en col·laboració amb el festival Temporada Alta, a càrrec del director lituà Oskaras Koršunovas i amb actors i actrius catalanes com Julio Manrique, Ivan Benet, Anna Güell, Júlia Truyol, Carme Sansa i Lluís Marco entre d'altres, que us sorprendran com mai. 
El tedi, la vida malgastada, l'amor no correspost o la feina inacabable són els malsons que persegueixen els personatges d'aquesta obra cap a un final apocalíptic i inevitable. Protagonistes que arrosseguen maldecaps que, fins i tot més de 100 anys després, continuen sent problemes de la nostra societat. I tot, des de la perspectiva més europea del segle XXI. Una trobada entre el talent de casa i la singularitat d'aquest director prestigiós.

És curiós adonar-se del fet que, quan projectem la paraula 'casa' en les nostres ments, tots pensem en el mateix i, alhora, tots pensem en coses diferents. En aquesta complexa, però aparentment senzilla, paraula és on aprofundeix la formació Cross Border i la directora Lucía Miranda a 'Casa'.
Què és? Què representa? Com ha canviat el seu significat (i valor) amb la gentrificació, la migració, la crisi econòmica, la crisi dels refugiats i el feminisme?
Partint de l'article 47 de la Constitució, pujaran a l'escenari aquesta paraula en forma d'una obra de teatre documental verbatim que reflexionarà de totes les situacions, felicitats i dificultats que engloben un concepte tan universal com aquest. Una obra que recopil·la les definicions, sensacions i observacions de 40 persones molt diverses a qui se'ls va preguntar què era 'casa' per ells.

Us animeu a passejar per la Barcelona dels anys 70 i 80 de la mà de José Tenorio? Sobre l'escenari us espera una ruta que mostrarà la dissidència sexual i de gènere de la ciutat a partir de la vida d'aquesta figura.
Úrsula Tenorio Lalinea, al capdavant de la dramatúrgia i la direcció de l'obra i besneboda de Tenorio, ha emprès un camí de memòria col·lectiva per reconstruir la identitat de José a partir de testimonis personals. Un camí que culmina aquí, en aquesta obra.
Fill de Cadis, des de ben jove Tenorio va tenir clar que volia ser transformista i al 1971 va trepitjar la ciutat per provar sort als escenaris. Després de tota una vida reservada de cara a la família i oberta de cara al públic, el 1993 va morir de sida al seu poble natal, La Línea de la Concepción. La seva història real i el motiu de la seva mort van ser amagats, però, ara, la seva vida i la de moltes altres persones són il·luminades amb els focus d'aquesta obra. Un retrat íntim i un homeatge a la vida d'un col·lectiu obligat a enterrar-se a si mateix.