Troianes 15

 

El 1965, Jean-Paul Sartre va adaptar 'Les troianes' d'Eurípides tot accentuant el missatge pacifista alhora que respectava la linealitat de l'obra clàssica, és a dir, la successió d'escenes a partir de les quals les noies vençudes coneixen la seva sort davant d'Hècuba, viuda de Príam, el rei destronat de Troia. Un temps, aquells anys 60, marcat pel conflicte del Vietnam, així com el nostre serà recordat per la barbàrie siriana. I la companyia La Pell l'ha posat en escena a través d'una brillant escenografia de Bibiana Puigdefàbregas i Adrià Pinar -una estesa de sabates usades- i un toc pop, que és el que més grinyola de l'espectacle.

Anna Estrada es posa en la pell d'Hècuba i encarna el dolor de la guerra. Davant seu, aniran passant Cassandra (Queralt Cassayas), Andròmaca (Magda Puig) i Helena (Lavinia Vila), la dona per culpa de la qual els grecs van decidir atacar Troia. Estrada manté el pes de la peça i no deixa respirar el públic cada cop que obre la boca. Hipnòtica. La resta es mouen sense gaire convicció, sense trobar el punt de dramatisme que els escau, entre la bogeria de Cassandra, el desesper d'Andròmaca i la seducció d'Helena. Poc més a dir d'una peça correcta a la qual li falta un pèl d'intensitat per assolir l'excel·lència.