Les portes donen molt de joc, al teatre. Fins al punt que hi ha una subespècie de comèdia que basa tot el seu mecanisme en això, en portes que s'obren i es tanquen, amb la sorpresa de qui hi ha darrere. A 'Turisme rural', Jordi Galceran esprem el gènere amb un afegit paranormal que fa que la seva peça tingui més capes, a banda de confrontar dos urbanites que van al camp a contemplar un paisatge sense preocupar-se de res més i una família local que odia profundament els de ciutat.
Però no hi ha comèdia sense còmics. I en calen de molt bons perquè aquí no es tracta només de fer-nos petar de riure, sinó també de crear una certa angoixa, un cert misteri, perquè tot d'una que la Laura (Mireia Portas) i el Roger (Ivan Labanda) arriben al turisme rural per passar un cap de setmana romàntic per 'encarregar' un nen, ja comencen a passar coses estranyes. La mestressa, l'Anna (Anna Güell), apareix per la porta fumejant del menjador desbaratada, com si fos una bruixa de pa sucat amb oli, per donar pas al Pere (Lluís Villanueva), equipat amb una serra elèctrica estil 'La matança de Texas'.
Aquí no es tracta només de fer-nos petar de riure, sinó també de crear una certa angoixa
Hi haurà equívocs, marxes enrere i endavant, dubtes, que si marxem, que si ens quedem. Passen coses estranyes, a la casa. I tot farà un salt espectacular quan es presenta el fill dels masovers (Joel Cojal) i els diu que a la casa només hi viu ell. Qui eren, doncs, en Pere i l'Anna? Qui és ell?
Mentrestant, les portes s'obren sense que puguem avançar qui en sortirà. I ens delectem amb un Villanueva estratosfèric, molt ben acompanyat per una Güell de traca. Tots dos ens porten per on volen mentre Labanda i Portas no surten gaire dels seus papers de tòtils de ciutat a qui els costa entendre què passa.
Ens delectem amb un Villanueva estratosfèric, molt ben acompanyat per una Güell de traca
L'obra anterior de Galceran, 'Fitzroy', era, en clau femenina, més o menys el mateix de sempre. 'Turisme rural' és alguna cosa més, amb un joc de paraules marca de la casa com a clímax de la comèdia, de rodolins religiosos amb rimes impossibles que podria signar Josep Pedrals. Torna a tenir a Sergi Belbel com a director de confiança, l'home que sap entendre com ningú els textos de l'autor barceloní. Aquesta obra demana anar al mil·límetre i Belbel ho aconsegueix.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.
