Hi ha obres que tenen un heroi amagat, algú que només surt a saludar el dia de l'estrena i que, si la peça funciona, és en gran part mèrit seu. Pot ser el dissenyador de so, l'escenògrafa... Sí, cal que els intèrprets que són sobre l'escenari excel·leixin, que hagin tingut un bon guia en el director, però la base ve de fora, d'algú que no hi serà cada funció. I en el cas d''Un matrimoni de Boston' lluu per tots els costats la feina que ha portat a terme Joan Sellent traduint un text molt trapella de David Mamet.
D'entrada, perquè ha de fer que en català sonin perfectament bé els tres registres de les tres dones que té al teatre: l'Anne (Emma Vilarasau), una dona madura amb aires de refinament burgès; la Claire (Marta Marco), que podria representar la classe mitjana; i la Catherine (Emma Arquillué), la criada immigrant que pateix alguns problemes amb l'idioma. Bona part dels gags són lingüístics i la mecànica de l'obra depèn de què ens empassem el punt de partida inicial. Les actrius s'ajusten al paper i tot flueix de manera meravellosa.
Té al seu servei tres actrius de gestos convincents i mirades poderoses
Tot comença amb la Claire acudint a la seva amistançada, després de setmanes de no veure-la, amb la necessitat d'un cop de mà: ha conegut una noia més jove i li cal un lloc on consumar l'atracció. L'Anne, és clar, no ho acaba de veure, ja que estima la Claire... I la Catherine les van interrompent com un digne bufó shakespearià.
El primer acte passa a la velocitat de la llum i el repte del director, Josep Maria Mestres, és que la funció no decaigui al segon episodi, més lent, perquè al tercer pugui enlairar-se encara més amunt que al principi. No sé si ho aconsegueix del tot. Però, per sort, té al seu servei tres actrius de gestos convincents i mirades poderoses. Ens creiem la pressa vital de la Claire i els neguits que roseguen l'Anne. Fins i tot els 'poblemes' de la Cathertine.
També les dones poden ser despietades amb els seus inferiors socials
Aquesta obra podria semblar un Mamet estrany, ja que el nord-americà s'ha dedicat, bàsicament, al món dels homes. Tanmateix, no ho és tant. Hi trobem la mala bava d'un autor que disparava sempre contra els de dalt i dotava de dignitat les víctimes més diverses del sistema. Aquí, amb l'afegit que juga a ser Oscar Wilde.
Mestres va dirigit 'Un marit ideal' i 'El ventall de lady Windermere' de l'irlandès. I 'Un matrimoni de Boston' no n'està gaire lluny, amb la gràcia de tenir al davant una obra escrita a finals del segle XX, ambientada un segle enrere, que sembla publicada avui mateix. Perquè també les dones poden ser despietades amb els seus inferiors socials. I perquè l'amor lliure no entén de gèneres.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.
