De: Marc Artigau i Queralt. Dir: Marc Artigau i Queralt. Amb: Isaac Alcayde, Anna Ycobalzeta i Pep Cruz.
Un divendres a la nit, mentre esperes a algú, se’t presenta un estrany. L’obres, com la mare de 'Funny games', inconscient, simplement perquè fa cara de no haver trencat un plat. La Raquel (Anna Ycobalzeta) és qui espera. I el Fidel (Pep Cruz), qui arriba per sorpresa. En una obra de Marc Artigau que t’hipnotitza des del primer moment. Què vol ell? Què amaga ella? De seguida sabrem que el Fidel és el pare del Toni (Isaac Alcayde), un excompany de feina de la Raquel, amb qui tenia una relació, diguem-ne, especial. Ell el pressiona, li va revelant mica en mica per què ha anat a casa seva. Ella està a la defensiva. Se sent amenaçada. Però creu tenir un as a la màniga.
No direm que aquesta obra és perfecta, però està tot tan ben lligat, té tant ritme i tanta profunditat, que s’hi acosta. El monòleg final del Fidel –“què és la realitat”, li pregunta a la Raquel– és digne del Pinter de The Room o del Mamet d’American Buffalo. Tot té un aire insòlit, fins i tot poètic, que no podem fer altra cosa que rendir-nos davant d’un autor que pot fer coses encara més importants.