1. Una obra femenina que s'ho val
La crítica londinenca va dir de l’obra que era com una fruita dolça, però de pinyol ben dur. No és per menys: l’autora toca un tema essencial com és el pas del temps, o sigui, de la vida, a través de tres dones que van forjar la seva amistat mentre compartien pis d’estudiants ara fa quasi trenta anys. El refugi en què van convertir el pis de Mossbank Road només existeix en el record i l’espectador el descobreix a través dels flashbacks que fan les actrius a aquells meravellosos anys en què una encara no sap que la vida va en sèrio. I ara elles són les mateixes, però res no és igual! Tempus fugit...