Dramatúrgia i direcció: Laura Mihon. Intèrprets: Arántzazu Ruiz, Adrià Olay, Pau Sastre.
Laura Mihon, dramaturga i directora d'orígens romanesos, ha escrit un drama que beu de la intrahistòria del seu propi entorn familiar entre les raneres del règim totalitari dels Ceausescu i els primers passos d'una llibertat imperfecta. Però també és la tragèdia sense passaport d'un anar vivint marcat per l'ull vigilant d'una espessa xarxa de col·laboradors i delators. Un estat asfixiant que Orwell va convertir en literatura, denunciant la deriva dictatorial de la Unió Soviètica, però que va aconseguir la seva perfecció burocràtica amb l'Alemanya nazi i la societat policial de l'antiga RDA. És fàcil recordar el voyeurisme institucionalitzat de 'La vida dels altres'.
Mihon arrenca a 'Una casa a l'est' des d'un punt de vista diferent. Estructura el seu text igual que l'abarrotat arxiu de l'escenografia. Un cop superat el pròleg dels germans descobrint que hi ha secrets de família amagats entre els records, la seqüència dramàtica s'ordena com la investigació d'un documentalista: s'obre el calaix d'un arxiu, es tria una carpeta i allà espera un tros de vida. Bona idea, amb personatges interessants, que es desenvolupa potser amb excessiva prudència: les històries personals que reneixen entre la pols de vells informes es presenten com un fragment de tot el que podrien compartir.
El responsable de l'arxiu ja té ell sol un monòleg, com el rescatador de llibres d''Una solitud massa sorollosa' de Hrabal; igual que Victor R., l'oncle desaparegut durant la dictadura, o els propis progenitors enfrontats a les seves veritats recopilades en els informes secrets. De cadascun d'ells ens regala un apetitós tast biogràfic.
Mihon arrenca a 'Una casa a l'est' des d'un punt de vista diferent. Estructura el seu text igual que l'abarrotat arxiu de l'escenografia. Un cop superat el pròleg dels germans descobrint que hi ha secrets de família amagats entre els records, la seqüència dramàtica s'ordena com la investigació d'un documentalista: s'obre el calaix d'un arxiu, es tria una carpeta i allà espera un tros de vida. Bona idea, amb personatges interessants, que es desenvolupa potser amb excessiva prudència: les històries personals que reneixen entre la pols de vells informes es presenten com un fragment de tot el que podrien compartir.
El responsable de l'arxiu ja té ell sol un monòleg, com el rescatador de llibres d''Una solitud massa sorollosa' de Hrabal; igual que Victor R., l'oncle desaparegut durant la dictadura, o els propis progenitors enfrontats a les seves veritats recopilades en els informes secrets. De cadascun d'ells ens regala un apetitós tast biogràfic.