Vernissatge

'Vernissatge' és un text polític així com s'entenia abans que Fukuyama dictés la fi de la història. Profundament ideologitzades eren les circumstàncies que van portar Václav Havel a crear una trilogia al voltant del personatge de Ferdinand Vanek, el seu heterònim dramàtic i protagonista d'aquesta peça. No deixa de ser exòtic que Marilia Samper hagi triat aquesta faula farsesca en un present en què el polític està desprestigiat, desdibuixat o en procés de reconfiguració.
 
Estranyesa que aviat amaina. La directora no reivindica ni reformula les arrels polítiques de l'obra i es queda amb l'esperpent d'un ritu social atemporal (obrir la casa als amics per ensenyar la nova decoració), boicotejat amb el silenci per un personatge que exerceix de Don Tancredo davant les envestides de banalitat de la parella que addueix una vella amistat per assetjar en el més íntim perquè abandoni la seva actitud –i de pas la dona i les idees– i s'apunti al bàndol guanyador. Un pasquí contra la frivolitat que potser es representi sense la profunditat que guarda Ferdinand a la seva muda resistència però que funciona igualment per la precisa direcció, interpretació i intenció de l'equip que abandera aquest muntatge.