De Federico García Lorca. Direcció: Marc Chornet. Amb: Alba José, Martí Salvat, Xavier Torra, Ariadna Fígols, Isabel Soriano, Roser Tàpias, Cristina López.
Yerma fa 24mesos que es va casar, per obligació, i no té fills. El seu marit la cobreix però no li dona el foc amb el qual s’amassa el cel i la terra. I ella no sap molt bé ni si l’estima. Yerma pateix per no fer realitat el seu somni, per l’única cosa que dona sentit, pensa, a la vida de les dones: criar els fills. És una dona trista, com li diu el pastor Victor. La relació entre ella i Juan, el seu marit, està, doncs, sotmesa per aquest anhel que condiciona les actituds i que, a la fi, pensem, pot explicar la reacció final d’ella que d’altra manera resulta massa abrupta e impostada. Yerma està seca i és la tragèdia la que nia en el seu ventre des del principi.
March Chornet, ha llegit el text de Lorca amb massa lleugeresa i afabilitat, fins i tot alegria, i amb algun anacronisme innecessari com el del mòbil amb què parla amb la fetillera que trenca la versemblança. De fet, a l’inici d’aquesta funció qualsevol diria que Yerma i Juan són una parella feliç. I ho són? Ens sembla molt que no. Diria que la lectura de Chornet, amb un elenc jove i entregat, funciona més sobre el desenvolupament de l’argument, com si fóssim davant de la recapitulació del que els francesos diuen 'faits divers', que sobre la música de la paraula, sobre la hipnòtica poesia de Lorca.
És cert que la historia flueix i que les escenes corals estan ben resoltes, ho es també que la funció millora a partir que Yerma expressa la profunditat de la seva tristesa, la impotència del seu fracàs vital, i també que Alba José composa una atractiva i vital Yerma que creix així que avança la funció en un conjunt de correctes interpretacions amb alguns excessos de gesticulació.