Totes les claus de l'exposició de Jaume Plensa a La Pedrera

El títol de l'exposició, 'La poesia del silenci', no és pas casual. Jaume Plensa sempre s'ha apropat a les seves creacions amb una intenció poètica, vol que les seves escultures no siguin només figures en un espai físic, sinò que la presència d'aquestes escultures permetin una reflexió sobre la realitat que ens envolta. Hi ha molt soroll al voltant, o és un entorn tranquil? Durant quant de temps estem disposats a observar i compartir l'espai? La perspectiva que obtenim, què ens diu de la figura, de l'entorn i de nosaltres mateixos? Plensa sempre ha creat art amb una intenció literària -moltes de les seves escultures formades per lletres componen, de vegades, frases extretes d'alguns dels seus escriptors més estimats, com ara William Shakespeare-, i aquesta forma de lirisme visual és un fil conductor de la seva obra i d'aquesta exposició, que és un veritable estudi de la poètica de l'espai. A cada racó ocupat de La Pedrera hi haurà una forma que dialogarà amb el silenci i amb el somni.

Ha arribat un moment en què l'obra de Jaume Plensa ha conquerit el món, i que és molt habitual caminar per una ciutat i, de cop i volta, allà apareix una escultura -els seus famosos caps amb jocs de perspectiva que creen sensacions estranyes de volum- o un dels seus conjunts de lletres entrellaçades. Però va haver-hi un moment, cap a l'any 1990, en què Jaume Plensa era un artista jove, que tot just havia començat a treballar en el seu projecte. Què se n'ha fet d'aquesta obra? Es pot veure i comparar amb l'actual? Aquesta exposició té un gran atractiu pels veritables fans de Plensa, i és que proposa una retrospectiva ampla en la qual els inicis es connecten amb el present. Així podrem veure quina ha estat l'evolució, i quins temes, també, són estables en el temps.

L'art de Jaume Plensa té una relació molt important amb l'espai públic. Les seves escultures humanes les trobem, habitualment, acompanyant l'exterior d'edificis, en aeroports, en estacions de tren, en plaçes i llocs de trànsit. Això no vol dir que el seu art no dialogui amb els interiors -és una altra mena d'espai, que dona peu a un camp diferent de significats poètics-, però aquesta part de la seva feina no és tan coneguda. En l'exposició de La Pedrera, però, podrem copsar la part més íntima de Jaume Plensa, escultures figuratives que s'apropen més a l'objecte decoratiu que no pas a la gran peça monumental. Tot i que, aquestes, també les tindrem, com la gran peça formada per lletres que es troba al terrat de La Pedrera.

En l'entrevista que recentment ha concedit a Time Out, Jaume Plensa reflexionava sobre la seva vinculació amb l'art d'Antoni Gaudí. Tots dos són representants d'un tipus d'art que transforma l'espai i el dota de significats poètics, i també expandeix la cultura mediterrània per tot el món. Que aquesta exposició sigui a La Pedrera no és pas casual. Primer de tot, la naturalesa de l'edifici -amb grans espais comuns, amples i lluminosos, i també amb petites cambres amagades- permet dissenyar un recorregut que porti del Plensa més voluminós al més íntim. Però, alhora, també emmarca la seva obra en l'estructura també irreal dels interiors de Gaudí, creant un diàleg singular que farà que no vulgueu sortir. Si es tracta de fer poesia amb l'espai, i de transformar la realitat en somni, no hi havia un lloc millor.

L'obra de Jaume Plensa no són només les seves escultures i els seus dissenys, sinó també els punts de partida i d'arribada de cada projecte. És a dir, primer de tot hi ha una idea, una influència, i aquestes normalment provenen de la literatura o de la música. Plensa acumula referents sòlids en diferents capes de l'art occidental, i aquestes influències sempre es transmeten de manera clara, sigui la música de Verdi o els textos de Dante o Goethe. Gaudí també era un artista molt musical -s'han comparat les seves edificacions amb grans òperes de Wagner-, i per copsar aquesta part de la seva obra, l'exposició es complementa amb activitats durant tres mesos, com la presentació d'un documental sobre l'obra de Plensa, un concert al Liceu el 17 de maig a partir de repertori que l'ha influenciat, un recital de poesia a l'Ateneu o una conversa pública amb Javier Molins, el comissari de l'exposició. Plensa total!