10 llocs que no et pots perdre a l'Empordà

Majestuós i elegant Castell del segle XIV, centre de l'antic comtat de Peralada i amb diversos estils arquitectònics que li han anat conferint el seu aspecte actual. Durant juliol i agost els jardins del Castell acullen el Festival Castell de Peralada i el restaurant La Parrilla, on podreu degustar sota les estrelles un excel·lent i variat bufet mediterrani acompanyat de música en directe. I per tancar la nit podreu prendre un combinat premium al Pati de les Hores i temptar a la sort al Casino.

Clàssic entre els clàssics dels certàmens musicals d'estiu, aquest 2016 el Festival Castell de Peralada bufa les 30 espelmes, i ho farà amb un cartell tant o més de luxe que en cadascuna de les anteriors edicions. Seal, Diana Krall, el tenor Bryan Hymel, l'òpera Turandot, o Simply Red són només alguns dels grans noms que sonaran a recer del castell. La gala d'aniversari tindrà lloc el 15 de juliol, amb un estol de figures de la lírica acompanyats per l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya interpretant àries i duos de Verdi, Rossini i Puccini, entre d'altres. Correu, que les entrades volen!   

Paisatge rocós, una mica extraterrestre, esculpit pel mar i per la tramuntana, en l'indret situat més a l'est de la Península. És el Cap de Creus, on Salvador Dalí hi va establir la seva residència –la trobareu a Portlligat–, a pocs quilòmetres d'un poble mariner de postal, Cadaqués, amb casetes blanques i carrers empedrats, i les barquetes balancejant-se suament en les seves aigües. 

I ja que parlem de Dalí, hem d'anar uns quilòmetres al sud per descobrir un dels llocs de peregrinació de tot devot dalinià. El castell de Púbol, al municipi de la Pera, és una fortificació gòtica-renaixentista amb origen al segle XI, però sobretot conegut per ser el castell que Dalí regalà a la seva estimada Gala, i que el geni empordanès convertí en tot un homenatge a la seva musa. La creativitat del pintor és desbordant a cada racó de la, avui, casa-museu.  

Orgulloses elevant les seves roques per damunt les onades que remullen l'Estartit, les illes Medes són un paradís per a la fauna, tant aquella que respira aire i que hi fa niu, com, sobretot, aquella que es troba submergida. Peixos de mil colors s'ho passen pipa en aquest espai protegit. Si no us atreviu a carregar a l'esquena una bombona d'oxigen i bussejar, una més que recomanable opció és embarcar-vos en algun dels vaixells turístics proveïts de finestres que permeten visualitzar el màgic món submarí.

Seguim parlant de fauna. I és que si us agrada el món animal, i especialment els ocells, heu d'anar com a mínim una vegada a la vida als Aiguamolls de l'Empordà, un parc natural de prop de 5.000 hectàrees i on s'han comptabilitzat més de 300 espècies d'aus, de les quals 82 hi viuen permanentment. Els planers itineraris establerts i els diversos miradors us permetran visualitzar-ne un munt.

Malgrat el boom turístic de les darreres dècades a la Costa Brava i el creixement dels que fins aleshores eren petits pobles de pescadors, hi ha llocs que han sabut mantenir el seu encant. Pels carrers de Calella de Palafrugell encara es respira l'aire i la salabror de la gent de mar, i si parem l'orella potser ens arriba la melodia d'alguna havanera. Passegeu també pel tram de Camí de Ronda que us permetrà arribar a la veïna Llafranc tot recorrent una petita part de l'escarpada costa.

A l'Empordà moltes poblacions conserven uns bells centres històrics d'origen medieval, amb carrers i cases de pedra, arcs de mig punt arreu, esglésies gòtiques, muralles... D'entre les que podríem esmentar, ens quedem amb Pals, amb la seva magnífica Torre de les Hores –torre mestra de l'antic castell– i un extraordinari mirador que ens permet divisar els camps als peus del Montgrí i, mar endins, les illes Medes.

En aquestes terres no ens podem perdre un dels conjunts més emblemàtics i monumentals del romànic català, el monestir de Sant Pere de Rodes. Ja no és només la pedra arquitectònica –amb predomini del romànic llombard del segle XI– la que deixa el visitant bocabadat, sinó també la ubicació de la construcció i el paisatge que l'envolta. El monestir benedictí era punt essencial del Camí de Sant Jaume en el seu traçat pel Catalunya.

Per acabar aquest recorregut per l'Empordà, no us destaquem un lloc físic, sinó una beguda que evidentment té una relació amb la terra i el clima. Els vins DO Empordà estan en auge i cada vegada en són més els admiradors i els experts que en canten les excel·lències. No us serà gens difícil observar plantacions de vinyes quan us endinseu a l'Empordà. Fer-vos amb algunes ampolles d'aquests bons vins pot ser una bona manera d'emportar-vos un bocí d'Empordà a casa... i també al paladar!