Casa senyorial del 1820 prop del casc històric de Bellver, conserva l’essència de les antigues fondes dels pobles de muntanya. Menjar casolà amb algun toc d’autor. Podeu degustar-hi el famós trinxat, l’escudella de pagès o l’arròs de muntanya.
Menú migdia a 11€, caps de setmana 15€. Carta: 25€. Tancat els dimarts.
C/ Sant Roc, 11 (Bellver de Cerdanya) T 973 51 04 75 www.fondabiayna.com
La comarca de la Cerdanya ha viscut al llarg de la història divisions i més divisions administratives i territorials. Una part la tenim a l'altra banda de la frontera amb França; i, del territori que correspon al nostre país, una meitat es troba a la província de Lleida, i l'altra a la de Girona. És per això que la Cerdanya ens apareix en l'escapada dels Pirineus Orientals, i que en aquesta dels Pirineus Occidentals també ens la trobem. I de fet comencem aquí. Ben a prop de Bellver de Cerdanya hi ha el petit nucli de Talló. Enmig d'aquest, una església de grans dimensions, Santa Maria de Talló, que merescudament ha rebut el sobrenom de la catedral de la Cerdanya. Us en recomanem la visita. Els seus fonaments actuals són del segle XII però conserva algun element anterior. D'estil romànic i declarada bé cultural d'interès nacional just ara fa vint anys, dins hi trobareu una talla policromada de la Mare de Déu del segle XIII, de les poques talles originals del romànic pirinenc que es mantenen en el lloc original.
Canviem totalment de temàtica, però no de comarca. A Martinet, poble marcat pel pas del Segre, visitarem la Casa del Riu (trucar per fer reserva prèvia al 93 824 41 51), un centre d'interpretació del Parc Natural del Cadí-Moixeró sobre els ecosistemes fluvials. Des de la casa podem iniciar l'anomenat Itinerari de la Llúdriga, senzill i un punt bucòlic vorejant el Segre. Els diversos panells informatius ens expliquen la aspectes de la vida i el comportament d'aquests animals que, amb sort i paciència, potser veurem.
Us fem llevar ben d'hora per a dirigir-nos a l'Alt Urgell, a la població de Tuixent. Són terres d'herbes medicinals, i en aquest poble ho saben bé. La tradició de les dites trementinaires és llarga, tot i que avui ja no se'n troben. Un museu les recorda, i per això hem vingut fins aquí. Que qui eren les trementinaries? Doncs unes dones que recollien les herbes, les tractaven als seus obradors, i marxaven de casa llargues temporades per vendre els preparats. La trementina era el més conegut dels que oferien, i d'aquí el nom amb el que les van batejar. El Museu de les Trementinaires és ben atractiu, després de la seva reforma de fa pocs anys, i la interessant visita es pot completar arribant-se al jardí botànic que hi ha als afores de Tuixent, en què s'expliquen les propietats de les plantes dels entorns.
I com que els Pirineus lleidatans són rics en museus i de temàtiques ben variades, us convidem a acabar el matí visitant-ne un altre (ja tindrem temps de fer altres tipus d'activitats): el dels Raiers, a Coll de Nargó. Es troba situat en la capella del Roser de la localitat. Com no pot ser d'altra manera, a l'espai s'hi descriu l'ofici de raier, els que construïen aquelles embarcacions fetes amb troncs i que baixaven pel riu Segre i per la Noguera Pallaresa. El museu es completa amb estris i fotografies antigues.
Això dels raiers ens ha fet recordar que aquesta banda dels Pirineus és tota una potència en els esports d'aventura aquàtics. O sigui que anem fins a Sort, capital del Pallars Sobirà, i triem una de les moltes empreses que es dediquen a organitzar aquestes activitats. Anem, per exemple, a Rubber River, que es defineix com la "empresa degana en esports d'aventura". I si triar organitzador ens ha costat, triar l'activitat tampoc serà fàcil, ja que ens donen a escollir entre ràfting, hidrospeed, kayak, canoes... Cada esport amb les seves característiques i les seves dificultats, però tots ells us faran passar una bona estona descendint per les aigües de la Noguera Pallaresa.
I si ens queda temps i ganes, una bona manera de conèixer racons del Pallars és fer-ho a lloms d'un cavall. També són moltes les empreses entre les que podem triar, i dins mateix de Sort trobem per exemple Turisnat. Ofereixen excursions per diferents indrets i de diverses durades, sense necessitat de tenir experiència prèvia muntant a cavall. Tant en el cas dels esports aquàtics com de les excursions a cavall, és preferible fer reserva prèvia.
Després de pensar-nos força quin caire havia de prendre el nostre darrer dia pels Pirineus Occidentals, de les moltes opcions que teníem, decidim anar fins a la Vall d'Aran, la coneguda com "la petita Suïssa catalana". De nou, una comarca ben singular, diferent de totes les altres, en les seves construccions però també en el seu clima, de clara influència atlàntica. Pensem que una bona manera de conèixer part del seu patrimoni i molts dels seus pobles és fent-hi la Ruta Romànica, i li dedicarem tota la tarda. Ara al matí ens esperen a una mina! Porta el nom de Victòria, s'hi arriba a través d'una carretera des de Bossòst, i s'hi van començar a extreure minerals l'any 1912. Va mantenir una frenètica activitat fins a l'esclat de la Guerra Civil, acabada la qual encara va funcionar un temps. Des de l'any 2004 és oberta al públic, a través d'una ruta a peu per les seves galeries que es pot allargar fins a les tres hores de durada.
En sortint, i per tastar el paisatge natural exterior de l'Aran, us convidem a anar fins a les fonts del riu Juèu, un sortidor d'aigua de gran força que ens arriba, per sota terra, des del Forau d'Aigualluts aragonès. Per arribar-hi, cal anar al poble d'Es Bordes, seguir cap a la vall de l'Artiga de Lin, i després de set quilòmetres de pista asfaltada trobarem un aparcament. A 200 metres d'aquest ja serem a les espectaculars fonts. Us recomanem fer la ruta circular que hi ha senyalitzada tot creuant el pont. En menys d'una hora la tindreu feta, és planera i ben bonica.
Potser el romànic de la Vall d'Aran no és tan conegut com el de la propera Vall de Boí, però les aturades en les diverses esglésies no us decebran. Podem començar per la de Sant Andreu de Salardú, que guarda una talla de Crist que es considera una obra mestra de la imatgeria romànica, per seguir per Santa Maria d'Arties, declarada bé cultural d'interès nacional, Sant Pere d'Escunhau, amb sorprenent portalada, i Sant Miquel de Vielha, en què hi reposa la imatge romànica del Crist de Mijaran. A Betren, Gausac, Casau o Les també hi trobareu temples de gran interès, mentre que a Vilamòs ens sorprenen el conjunt d'esteles funeràries d'època romana encastades als murs de l'església romànica. Entreteniu-vos tant com us vingui de gust en els diferents pobles, els seus carrerons, les cases de pedra, els paisatges que es poden observar des dels més elevats... Fins que les cames o el cansament us demanin un descans.
Amb transport públic: Hem iniciat la nostra escapada prop de Bellver de Cerdanya. Amb tren com a molt ens podem aproximar fins a Puigcerdà (902 24 02 02 / www.renfe.es). La companyia Alsina Graells (902 42 22 42 / www.alsa.es) uneix Bellver amb la capital de la Cerdanya i amb d'altres municipis.Amb cotxe: La ruta més directa si s'hi accedeix des de les comarques de Barcelona és a través de la C-16, pel túnel del Cadí.