48 hores als Pirineus Orientals

Els atractius paisatgístics, i també turístics, dels Pirineus són infinits. També a l’estiu! La serralada més alta del país ja fa temps que no viu només de la neu de l’hivern, i visitar-la en els mesos de la calor no farà pas que ens hi avorrim. A una oferta inacabable de senderisme s’hi suma una varietat absoluta d’activitats possibles en un marc incomparable.

Comencem la nostra escapada per una de les comarques més singulars de Catalunya: la Garrotxa. Esquitxada per multitud de volcans, la comarca és d'una gran bellesa natural i amb un munt de pobles pels que val la pena perdre-s'hi. Com que això dels volcans no ho trobarem a gaires llocs més, us proposem passar les primeres i caloroses hores de la tarda al Museu dels Volcans, a la planta baixa de la Torre Castanys, a Olot. El centre pertany a la Secció de Ciències del Museu Comarcal de la Garrotxa i, si bé les seves dimensions són modestes, ofereix detallada i renovada informació d'aquest element de la natura i dels seus parents els terratrèmols.

Sortint, ens dirigirem al paratge únic de la Fageda d'en Jordà. Passegem una bona estona entre l'ombra dels faigs, però no badem perquè hem reservat visita a la cooperativa de iogurts La Fageda. En uns tres quarts d'hora (i si ho hem sol·licitat, la visita pot ser teatralitzada) veurem les instal·lacions, i les vaques, d'aquesta empresa que compta amb una part important de treballadors amb algun tipus de discapacitat psíquica o malaltia mental i que elabora 18 varietats de iogurts i postres làctics.

Passejar pels lloms dels volcans és una bona experiència, però pot passar allò que l'arbre no ens deixa veure el bosc i no ens fem prou a la idea de la seva forma. Per això, volem provar l'experiència de sobrevolar-los, de mirar-los des de l'aire, i ho farem amb globus! A Santa Pau hi trobem l'empresa Vol de Coloms, que ens permetrà gaudir d'aquesta aventura. Sens dubte, observar volcans com el de Santa Margarita des de les altures és tota una sensació. Els vols duren entre una hora i una hora i mitja, i s'acompanyen d'un bon esmorzar i d'un diploma de record.

De nou amb els peus a terra, ara sí que canviem de comarca i ens n'anem al Ripollès, en concret a Camprodon. En aquesta localitat hi va néixer un dels músics més prestigiosos que ha donat aquest país, Isaac Albéniz. El museu que li dedica la vila és ben a prop de la seva casa natal, i al davant del conegut pont sobre el riu Ter, i és ple d'objectes personals, partitures, fotografies, pianos sobre els quals va compondre les seves obres, i fins el llit que es feia emportar si viatjava en vaixell per poder descansar millor. Una visita imprescindible per a tots aquells amants de la música.

Si al matí hem viatjat amb un mitjà de transport poc freqüent, el globus, aquesta tarda ho farem amb un altre mitjà tampoc gaire habitual per a la majoria de mortals, el cremallera. Potser aquest trajecte amb la màquina de ferro per la via "dentada" entre Ribes de Freser i Núria ja l'heu fet en alguna altra ocasió, però no direu que no us vénen ganes de repetir! Per un costat, pel costerut camí entre muntanyes que fan els vagons -se supera un desnivell de més de 1.000 metres!-, ple d'imatges per a fotografiar; i per l'altre, per l'estada a la plana del santuari, amb el seu llac, les muntanyes envoltant l'horitzó, les diferents excursions que s'hi poden iniciar...

Per poc que ens entretinguem a Núria i amb la baixada del cremallera i tot plegat, de ben segur no ens quedarà ja gaire temps abans de sopar. Però hem reservat una visita a l'Scriptorium de Ripoll, on s'explica el passat cultural de la capital del Ripollès i la rellevància del seu monestir, no només per a la zona, també per a tot el país. També entendrem com s'ho feien els monjos per escriure amb plomes d'oca i fer unes lletres que són autèntiques meravelles. Ambient monàstic per acabar un dia ben complet.

En aquesta escapada ens acostarem també als límits del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Així que de bon matí ens n'anirem fins a La Pobla de Lillet i, a poca distància del poble, hi trobarem una jardins dissenyats per Antoni Gaudí, els Jardins Artigas. La imaginació del genial arquitecte sembla que no tenia límits, i en aquest espai encantador del 1906 es torna a posar de manifest. Pedres, aigua i vegetació juguen i es combinen de manera elegant, i creen atmosferes i elements diversos, des de ponts fins a escultures i coves artificials.

Uns quilòmetres més avall de Berga, a la carretera que va de Cal Rosal a Olvan, hi trobem l'anomenat Centre Mundial del Guarà Català, Fuives, una reserva de rucs de raça autòctona catalana que vetlla per la preservació d'aquesta espècie i també per fer-ne difusió. S'hi duen a terme visites guiades en què s'hi poden veure els guarans, i a través d'audiovisuals i de l'ecomuseu conèixer la història d'aquesta raça que va estar en perill d'extinció fa algunes dècades.

Dedicarem la darrera tarda de la sortida pels Pirineus Orientals a la Cerdanya, una comarca també peculiar, amb el Segre resseguint-la d'est a oest. I una comarca que també ens ofereix infinites possibilitats d'oci. Com que ja portem molt tragí al cos i a les cames, triem fer una passejada tranquil·la i relaxada pels voltants de l'estany de Puigcerdà i el parc Schierbeck. Els petits s'ho passaran genial amb els ànecs i cignes, jugant entre els arbres, o, si ho voleu, prenent una embarcació i endinsant-vos en les aigües del llac.

L'última visita la reservem per a Llívia, un poble ja enclavat passada la frontera francesa però que pertany a Catalunya. No us podeu perdre els seus carrers ni la seva església, i té un bon grapat de llocs on anar-hi a menjar. Però si per alguna cosa és conegut el municipi és per la farmàcia Esteve, considerada la farmàcia encara en peu més antiga d'Europa, probablement del segle XV. Avui convertida en museu de propietat municipal, la farmàcia té col·leccions valuosíssimes de caixes, pots, instruments de laboratori o bocals de vidre, i també una biblioteca, on hi deixem la darrera pàgina d'aquesta escapada.

Amb tren: Prenent com a referència l'inici d'aquest recorregut, la comarca de la Garrotxa, arribar-hi amb tren és ben complicat, per no dir impossible. En tot cas, cal anar amb Renfe (902 24 02 02) (www.renfe.es) fins a Vic o fins a Girona, i allí prendre algun autobús cap a la Olot.
Amb autobús: Línies de la companyia Teisa s'aturen a poblacions garrotxines, sortint des de Barcelona, Girona, Figueres, Ripoll, Vic.... (972 20 48 68 / www.teisa-bus.com).
Amb cotxe: La C-17 i la C-37 ens porten a la Garrotxa, com també es pot accedir al territori a través de l'AP-7 i la C-63, o bé l'AP-7 i la C-66.