5 maneres de conèixer el Lago di Garda

És gairebé impossible trobar un poble lleig en un entorn tan plàcid. A Bardolino hi trobareu l’església de San Severo, amb planta romànica i un interior ple de frescos que us deixarà amb la boca oberta. Els carrers, com una pinta, baixen fins a la vora del llac, on hi ha un passeig que es va construir després de la Segona Guerra Mundial, quan ja era una destinació turística i no un poble de pescadors. A Malcesine hi trobareu una estructura medieval, que s’obre com un ventall al voltant del castell. Quan el nivell del llac baixa, es pot anar caminant fins a l’illa petita de dins del poble, Île du Songe. Si mireu just davant, hi trobareu Limone, un poble que després de segles aïllat, van trobar una mutació en els seus habitants, un component a la sang que els protegeix de malalties cardíaques. Segurament anar-hi de vacances farà un efecte similar.

A tot això només li faltava un bon maridatge (o uns quants). A l’est del llac, Valpolicella (que bé que sona!) s’estén i pentina els turonets amb files i files de vinyes i oliveres, envoltades de flors desordenades i aquella llum del sol tan italiana. És la zona vinícola veronesa, on hi trobareu, entre d’altres, el celler Elèva. Queda molt ben integrat en el paisatge, i és que està situat en una antiga pedrera restaurada. És l’indret que us imagineu quan penseu en fer un tast de vins a Itàlia. Dues paraules clau: ‘ripasso’ i ‘oseleta’. La primera, fa referència a una tècnica enològica d’aquella zona, en la qual es reutilitzen les sobres de pells de raïm per una altra fermentació. La segona és una varietat de raïm que s’havia perdut i s’ha recuperat. I sí, vol dir ‘ocellet’! Per cert que aquest celler estigui en una antiga pedrera ens dona pistes sobre la zona on ens trobem: el poble més proper a la Società Agricola Elèva és San Giorgio, amb un mirador esplèndid, envoltat de camins ideals per fer senderisme i bicicleta, i sobretot, ple de pedra calcària. De les pedreres d’aquesta zona se’n treuen blocs amb petites varietats de colors que s’exporten a tot el món. Les més utilitzades són les blanques i roses pàlid, però també n’hi ha de color salmó i del que s’anomena “vermell veronès”.

Podríem dir que després de picar molta pedra, es va esculpir Verona. Com que queda molt a prop del llac, és la ciutat perfecta per passar-hi uns dies abans d’agafar l’avió cap a casa. La gent hi va per Romeu i Julieta, però feu el favor d’anar-hi perquè és un tresor arquitectònic: en el seu barri antic s’hi poden veure rastres de 2.000 anys d’evolució, i a la Piazza dei Signori s’hi poden veure cinc segles d’arquitectura. Quan entreu pel Ponte Pietra, penseu que els arcs de pedra romans han caigut com a mínim set vegades. Si mireu amunt, de tant en tant veureu el que se’n diu “gòtic venecià”, la influència àrab a l’estil gòtic que té, per exemple, el Palau Ducal. A una banda us quedarà Verona, i a l’altra, el que en diuen “Veronetta”, el barri estudiantil i més barat. Llogueu una bicicleta (és la típica ciutat que hi queda bé) i compreu-vos un gelat. A L’Arte del Gelato els fan boníssims, i amb ingredients quilòmetre zero!

És Itàlia: ja assumim que es menja bé. Però a la buona pasta afegiu-li un pesce molto buono. I és que, si som al voltant d’un llac (i si no sou vegetarians) heu de tastar el peix d’aigua dolça que s’hi pesca. Si us agraden les anguiles, és el vostre lloc! Us recomanem el restaurant La Pace, al Porto Vecchio, i que tasteu el Risotto all’Amarone, fet amb vi de Valpolicella. No oblidarem mai la deliciosa pasta linguine amb el peix lavarello i olives negres i el peix lucio amb polenta (un acompanyament fet amb blat de moro) que vam tastar a la trattoria Bell’arrivo a Torri del Benaco -un nom que, per cert, et dona la benvinguda-.

És un lloc que té una mica de tot: primer, un bar a un lloc idílic (sabem que això us agrada). Sigui l’hora que sigui hi estareu bé, però és un lloc espectacular per veure la posta de sol. A través de camins d’oliveres, arribareu al Parco San Vigilio, un jardí amb piscina, i molt a prop hi ha la Cala delle Sirene, una de les platges del llac. El nom ja ho indica: és una punta. Per tant, des dels seus voltants podreu observar fàcilment els dos paisatges diferenciats del Lago di Garda: al sud, la part més jove i profunda; i al nord, la més alpina i muntanyosa. Ja us ho havíem dit: al Lago di Garda hi ha una mica de tot per a tots els gustos!