Els 4 carnavals més originals del món

Una guerra de draps bruts, terra, farina i formigues rabioses. La rauxa és una llei ancestral que governa la petita vila de Laza en temps de Carnestoltes. És una de les tres poblacions –juntament amb Xinzo de Limia i Verín– que formen el triangle de l’Entroido d’Ourense, una explosió de color, soroll i disfresses atàviques l’origen de les quals es perd en la nit del temps. Atents, els peliqueiros us fuetejaran si no hi aneu disfressats.

Sens dubte, una batalla de flors és una forma molt francesa de celebrar el Carnaval. Ens referim a un dels actes més populars del Carnstoltes de Niça, tot un esdeveniment cultural que aplega cada any milers de visitants. Però el punt àlgid són les espectaculars desfilades pel centre de la ciutat, senyorejades des de les altures per gegantines figures muntades en carrosses. Enguany, el tema protagonista serà la moda, ben gal també.

Si us escandalitza la falta de civisme de la tomatina de Bunyol, espereu a veure com se les gasten a Ivrea (al Piemont). Una bona tomata esclafada als morros us semblarà una carícia al costat d’una taronja llançada amb fúria. La batussa cítrica se celebra els tres dies previs a Quaresma i commemora el triomf de la vila contra la tirania medieval. Si no us va la marxa, tranquils, la taronjada només és un acte més d’un dels carnavals més antics del món.

Imagineu la síntesi festiva entre les tradicions religioses i paganes d’un i altre costat de l’Atlàntic. Declarats patrimoni immaterial de la Unesco, els carnestoltes d’Oruro a Bolívia estan dedicats a la Pachamama –mare terra– i la Marededéu del Socavón, i representen la lluita entre el bé i el mal. Danses africanes i folklore nadiu, màscares de dimonis i animals sagrats, teatre i màgia. El Carnaval ho accepta tot.