Les 14 destinacions més infravalorades del món

Coneguda pels tradicionals gers (iurtes, cases), l'amistosa gent nòmada i els cavalls salvatges que corren per estepes verges, Mongòlia és un lloc que has d'experimentar per poder creure-hi. Amb un nou aeroport internacional i recorreguts assequibles dirigits per locals, aquest país aparentment remot és més accessible del que es podria esperar. Per una introducció perfecta al país, passeu un parell de dies a la capital, Ulaanbaatar. És sorprenentment fàcil d'explorar. Després, gaudiu de les perfectes serralades i l'aire fresc de la muntanya del Parc Nacional Gorkhi Terelj. Passeu una nit sota les estrelles a la vostra pròpia ger i no us sorprendreu si els pastors nòmades passen a donar-vos la benvinguda.

Les ciutats turístiques de Tulum i Cancún tendeixen a dominar el diàleg sobre la península de Yucatán a Mèxic, mentre que el llac Bacalar, també conegut com la llacuna dels set colors gràcies a les seves aigües inoblidables, de blau-verd i cian, sovint es passa per alt. És un canvi de ritme molt benvingut, on pots gaudir de tota la bellesa que aquest racó de Mèxic pot oferir, lluny dels influencers i els turistes. Navegueu en caiac fins a les platges de sorra blanca, relaxeu-vos als molls mentre observeu les aus migratòries, nadeu en cenotes i dormiu en tota mena d'hotels sostenibles, inclòs el somiat Boca de Agua, ubicat a la seva pròpia reserva natural. 

Per una ciutat relativament petita (encara que és la tercera més gran de l'Equador), Cuenca impacta per la seva cultura. És una bellesa arquitectònica, i el seu centre històric va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1999. És la casa de molts artesans i artistes, que exhibeixen el seu treball al festival anual d'art de la ciutat, la Biennal de Cuenca. És un centre d'artesanies tradicionals: aquí és on es fabrica el famós barret de Panamà (que en realitat es diu Montecristi) i els viatgers poden visitar tallers per veure el complex procés de fabricació dels barrets en el seu punt àlgid. Sovint es passa per alt en favor de ciutats més accessibles de l'Equador com Quito o Galápagos, però Cuenca és un lloc pintoresc pel qual val la pena viatjar a les muntanyes dels Andes.

Possiblement, la destinació més subestimada d'Europa, Bòsnia i Hercegovina està plena de pobles encantadors, i Srebrenica (140 km al nord de Sarajevo) és tan encantador com sembla. La 'Ciutat del Rei' alberga la fortalesa medieval més ben conservada de Bòsnia, una fascinant estructura del segle XII amb vistes a la vall, plena de mites i llegendes. El cim de Majevica ofereix vistes increïbles, mentre que el llac Ingram, descobert de forma relativament recent, desprèn romanticisme. Afegiu menjar deliciós, cafès vibrants i mesquites elegants, i tindreu un amor esperant a ser descobert.

Poble de platja colorit a la costa sud-oest de Puerto Rico, Cabo Rojo és la casa de totes les sorres blanques i les mars turqueses que esperes d'una escapada al Carib. Està a tres hores en cotxe des de San Juan, amb un ambient relaxat a anys llum dels sorolls i tot el moviment de la capital. Hi ha moltes platges per escollir, com la Playa Combate, amb una reserva natural que separa la platja del poble, Buyé, una platja apartada que podeu compartir amb els cavalls, i Boquerón, un animat poble de platja amb restaurants i bars. Sense grans resorts, podeu trobar petites pensions familiars i resorts vacacionals, com el Combate Beach Resort, ideal per a famílies, o el luxós Cuatro Casitas. Acabeu el dia assaborint un mojito de maracujà amb una vista a la posta de sol per la qual és coneguda la costa oest de Puerto Rico.

Ubicat a la cantonada est de Victòria (a unes quatre hores i mitja en cotxe des de Melbourne), Gippsland és un país de les meravelles que abasta camins silvestres, canals serpentejants, terres de cultiu fèrtils i extensions desertes de platges de sorra blanca. Devastada pels incendis forestals de l'estiu de 2019 i 2020 (que van deixar pobles aïllats durant setmanes, la fauna local delmada i més de 400.000 hectàrees de terra cremades) i després impactada encara més per la pandèmia mundial, la recuperació de Gippsland ha estat lenta i constant. Però, amb moltes atraccions naturals, pobles únics i una escena gastronòmica de ràpid creixement que es basa a defensar els productes locals (marisc, formatges, carns de corral, vins de clima fresc i fruites orgàniques), realment mai hi ha hagut moment millor que ara per visitar aquesta joia victoriana.

L'encant de Burlington com a ciutat universitària davant del mar ja està establert, però amb cinc xefs i restaurants seleccionats recentment com a semifinalistes pels premis James Beard de 2023, s'està convertint en un dels destins gastronòmics imprescindibles del país. Des del sundae de tahini de la xef pastissera Amanda Wildermuth a Honey Road, amb les influències del Mediterrani oriental, fins a les cols de Brussel·les amb fidels seguidors gràcies a menú de la granja del xef Mojo Hancy-Davis a May Day, a més d'una selecció rotativa de cerveses artesanals de la petita cerveseria experimental Foam Brewers. L'escena de restaurants i bars de Burlington és bulliciosa.

Si la ciutat de Plymouth, a Devon, fos més petita, es consideraria una joia de destí per a una excursió d'un dia. Si fos més gran, simplement no es podria passar per alt. Potser per la seva mida mitjana passa desapercebuda, i això, si ens ho preguntes, és bastant injust. T'agrada l'art? The Box és una brillant galeria recentment inaugurada que celebra els artistes locals. T'agrada l'arquitectura? Quedaràs enlluernat per l'acabat de remodelar Market Hall, que també té la seva pròpia "cúpula d'art immersiu". T'agrada nadar? Poques piscines són més espectaculars que Tinside Lido. T'agrada la ginebra? La destil·leria més antiga d'Anglaterra està just al centre històric de la ciutat. Reserveu una habitació al Bistrot Pierre B&B, al renovat Royal William Yard, i tindreu pràcticament el cap de setmana perfecte.

Existeix una longeva rivalitat entre les ciutats finlandeses de Turku i Helsinki, i amb molta raó. Turku, la segona ciutat del país i capital històrica (un títol al qual va renunciar el 1812), és tan espectacular com Helsinki. Coneguda com la 'París de Finlàndia', gràcies als seus encants al costat del riu Aura i la seva pròspera cultura de cafès i cantines, Turku és també la ciutat més antiga de Finlàndia (plena d'atraccions medievals com el castell i la catedral) i un centre per a la innovació ecològica. El nostre consell: feu un recorregut de degustació de productes locals en un vaixell elèctric i navegueu per l'Aura amb estil. 

Mentre els turistes acudeixen en massa a veure la posta de sol a un Santorini a vessar o es bronzegen esquena amb esquena a les platges plenes de gent de Mykonos, els grecs que en saben de veritat fan el viatge amb ferri de quatre hores des de Rodes fins a la petita illa de Càrpatos al Dodecanès. Si feu el mateix, us relaxareu en tota mena de platges gairebé desertes i banyades per aigües cristal·lines i freqüentades per foques monjo del Mediterrani. Tasteu el menjar local de les tavernes d'Olimp, un poble de muntanya que sembla congelat en el temps, on les dones encara vesteixen robes acolorides tradicionals i els rucs són l'únic element del trànsit.

Tenint en compte com estan d'ocupades les platges a la seva veïna Bali, és sorprenent que no hi hagi més persones que facin el curt viatge fins a l'illa de Lombok. Les platges de sorra blanca del sud tenen més búfals que es mouen a càmera lenta que trànsit, mentre que els usuaris d'Instagram són una rara avis a les terrasses de camps d'arròs de l'est. Cap al nord, el majestuós Rinjani (el segon volcà actiu més alt d'Indonèsia) ofereix escalades difícils i vistes èpiques. I pels menys excursionistes, hi ha exuberants boscos tropicals i cascades que tronen. Amb l'illa recuperant-se d'un gran terratrèmol i la pandèmia, mai hi ha hagut un moment en què visitar-la sigui més apreciat.

A la deriva al golf de Guinea, davant Àfrica occidental, les illes volcàniques de São Tomé i Príncipe conformen juntes el segon país més petit d'Àfrica i continuen sent una de les belleses oblidades dels viatges africans. Són una reserva de la biosfera declarada per la UNESCO, i és que aquí les exuberants selves tropicals cauen en aigües clares, oferint una gran quantitat d'aventures basades en la natura. També hi ha un ric paisatge cultural per descobrir, des de la història de l'illa com el productor més gran de cacau del món fins a les encantadores estances a les tradicionals plantacions de Roca. De cara al 2024, estigueu atents a l'esperada reobertura del Bom Bom Resort a l'extrem nord de Príncipe, un paradís tropical que s'estén tant pel bosc com per la costa.

L'arribada del ferrocarril el 1854 va fer que Bray, només dotze milles al sud de Dublín, fos tan popular que es va arribar a conèixer com el Brighton d'Irlanda. Després d'anys de declivi, el passeig marítim de l'època victoriana d'una milla d'extensió ara està ple de cafès i restaurants. Passegeu des del port, al llarg de l'esplanada, fins al Bray Head, de 800 peus d'alçada. Val la pena fer la pujada d'una hora per gaudir de les vistes panoràmiques des del seu cim rocós. Recarregueu energies a Butler & Barry a la platja, abans de prendre una Guinness a la institució local que és el Harbor Bar.

Encara que la majoria de viatgers de Zimbàbue es dirigiran directament a les majestuoses cascades Victòria o al reconegut Parc Nacional de Hwange, la frontera est del país compta amb un lloc de bellesa igualment sorprenent que roman relativament desconegut. Les Eastern Highlands (o terres altes orientals) de Zimbàbue componen les tres cadenes muntanyoses de Bvumba, Nyanga i Chimanimani. Són casa de les cascades de Mutarazi, les més altes de Zimbàbue, on pots llançar-te amb una tirolina i intentar ell vertiginós skywalk; el Nyangani, el cim més alt de la regió i el sant grial pels excursionistes; i més al sud, les tranquil·les muntanyes de Bvumba, carregades de boira. Amb les seves valls empinades, vents frescos i recorreguts panoràmics, aquesta zona és l'equivalent de Zimbàbue als paisatges d'Escòcia.