El romànic més natural

Monestir humil, però ple de detalls evocadors, com el seu petit claustre, el locutori que amb els anys es va transformar en un celler, o les tombes antropomorfes que fan evident que l'edifici es va alçar sobre una necròpolis, Sant Pere de Casserres es troba en un indret impressionant, en el balcó d'un meandre del Ter. Mobiliari i estris antics repartits per les diferents estances — cuina, celler, sala capitular...— fan encara més entenedor el lloc i més atractiva la visita, com també un audiovisual que podeu mirar al començar el recorregut. El monestir es troba al mig del Camí Oliba, la ruta d'art romànic que s'endinsa per les comarques del Bages, d'Osona i del Ripollès seguint la petjada del personatge. En va promoure l'edificació la vescomtessa Ermetruit l'any 1006, que va rebre el domini alodial de Casserres del comte Ramon Borrell de Barcelona, i petites comunitats de monjos hi van residir fins al segle XIV, essent l'únic monestir d'orde benedictí a la comarca d'Osona.

De cos preromànic i nau i porta romàniques, l'església, d'una sola nau, és un magnífic exemplar de construcció anterior a la influència dels mestres llombards. La notícia més antiga que se'n té data de l'any 1037, i va ser coneguda com a Sant Feliu de la Roca. I és que la construcció s'eleva sobre una gran roca i ens ofereix unes excel·lents vistes de la Plana de Vic i els cims dels voltants. Es troba envoltada de tombes antropomorfes i hi ha una també una cisterna tallada a la roca.

Marxem ara fins al Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera per la UNESCO. Anem a conèixer l'església de Sant Martí del Brull, d'una sola nau i coberta de volta de canó allunetada. Va ser consagrada el 1060 per Guillem de Balsareny, i sempre ha estat l'església parroquial del lloc. A més a més de Sant Martí, també es va retre culte entre les seves parets a Sant Miquel i a Sant Joan. L'interior havia de ser espectacular, amb un absis decorat amb pintures al fresc d'època romànica, murals que varen ser descoberts el 1909 i traslladats anys més tard al Museu Episcopal de Vic.

L’ermita de Sant Moí, dins el terme de Santa Maria de Besora, a la comarca d’Osona, data del segle X, amb uns murs de fabricació molt rudimentària, coberta amb cabirons de fusta i teula àrab, planta rectangular d’una sola nau i absis a la part de llevant. Es troba a tocar d’un antic mas i a prop del Castell de Montesquiu, construcció del 1285 declarada bé cultural d’interès nacional i amb un interior museïtzat: us rebran els fantasmes de quatre personatges relacionats amb la història del castell. Aprofiteu per gaudir també de la natura dels entorns, boscos de roure i de pi roig que conformen el Parc del Castell de Montesquiu.  

Acabem la ruta en aquesta antiga parròquia rural, de les que se'n tenen dades des de l'any 923. Conserva l'absis en perfecte estat, d'un romànic pur i finestra de doble esqueixada, i es troba envoltada d'un verd intens. Som a la vall d'Arbúcies, i des d'aquí hi ha unes privilegiades panoràmiques sobre les Guilleries i el Montseny. En el decurs de la restauració que s'hi va fer als anys vuitanta, s'hi van trobar pintures preromàniques, fet que fa pensar que l'església és encara més antiga del què es creia.