15 llocs d'Espanya que has de veure almenys un cop a la vida

A diferència d'altres parcs naturals, que no saps exactament on comencen i on acaben, el Timanfaya és únic. Com un mantell negre i rugós, sense vegetació, que de sobte envaeix tot el paisatge al teu voltant, convertint-lo en un paratge gairebé extraterrestre. A finals del XIX els volcans de la zona van escopir tota la seva lava arrasant durant diversos dies l'illa de Lanzarote. D'allò va néixer Timanfaya, l'únic parc nacional geològic, una meravella de la natura. Tonalitats vermelles, marrons, taronges i ocres defineixen aquest càlid lloc, que encara avui manté la temperatura de la terra gairebé arran de terra (uns 400º a només cinc metres de profunditat). Si poguéssiu aixecar una roca i tirar-hi una mica d'aigua, veuríeu l'efecte. Però com que està prohibit transitar lliurement pel parc, estigueu atents a la demostració quan baixeu de la ruta en bus pel parc.

Hi va haver un temps en què es va disputar l'honor de ser una de les noves set meravelles del món. I no gesn estrany. Si voleu saber què és la síndrome de Stendhal heu de visitar aquesta fortalesa nassarita de murs rogencs que s'aixeca a la part alta del turó d'al-Sabika, a l'esquerra del riu Darro, imposant les seves formes sobre tota la ciutat. Al·lucinareu amb la decoració de les parets: des de les formes cal·ligràfiques de guixeries que reprodueixen els versos dels poetes de la Cort de Granada dels segles XIII i XIV fins a les rajoles amb motius vegetals que omplen els espais de color. El més famós és el Pati dels Lleons, anomenat així perquè al centre hi ha una font subjectada sobre els lloms de dotze lleons de pedra. Compreu l'entrada amb anticipació a través del seu web.

Si aneu a Astúries, reserveu un dia, com a mínim, per visitar els Picos de Europa. Fins i tot els que estiguin en pitjor forma física trobaran una excursió que els omplirà el pit d'aire lliure i els ulls de bellesa. A cada pas trobareu un paisatge que us meravellarà: muntanyes de formes impossibles, roques, rius, prats, animals salvatges... D'entre tots els al·licients que presenta, aprofiteu també per visitar els Llacs de Covadonga i el preciós i pintoresc poblet de Bulnes, al qual es pot arribar a peu o en funicular.

Hi ha molts motius per fer una escapada a Càceres. Podeu anar a menjar el menú degustació d'Atri, dues estrelles Michelin, i delectar-vos amb la seva perdiu napoleònica, o bé visitar el Museu Vostell, instal·lat en un antic safareig de llana, als afores de la ciutat, i dedicat a l'art fluxus. Però per descobrir la màgia d'aquesta localitat extremenya n'hi haurà prou amb fer una passejada per la ciutat vella, un dels conjunts patrimonials més complets d'Espanya, datat a finals del segle XV. Places, carrerons empedrats, construccions nobles i esglésies que impressionen. No deixeu de visitar el Palacio de las Veletas, seu del Museu de Càceres, o el Palacio de los Golfines. Després del passeig seieu en qualsevol restaurant i demaneu una Torta del Casar, formatge típic de la zona, un plaer cremós com pocs que haureu experimentat en la vida.

Recordo matinar molt fa molts anys per anar d’excursió al parc natural de Doñana, un espai de 68.236 hectàrees creat fa 50 anys i declarat més tard Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Un vedat de terra canviant i vegetació no domesticada –dunes, maresmes, la platja– on descobrir la fauna en el seu hàbitat –sobretot és un paradís per a les aus, que hi fan estada abans d'emigrar cap a terres més calentes–, amb aldees pintoresques com Almonte, amb l'omnipresència visual i sentimental de l'ermita del Rocío, que s'omple al juny dels fidels que hi acudeixen en romeria. Hi ha rutes organitzades o bé es pot explorar per compte propi.

No cal ser ni creient ni pelegrí per deixar-se abraçar per la barroca majestuositat de la Catedral de Santiago de Compostel·la i la serenitat que transmet aquesta obra mestra del romànic que és el Pòrtic de la Glòria (que l'apòstol confongui al blasfem que va profanar una efígie amb la cara del bateria de Kiss!). Reserveu tot un dia i una ruta guiada per visitar aquest monumental paradigma que resumeix tot l'art cristià de la península. I seguim parlant de catedrals. Doneu una volta per la platja de les Catedrals, a Lugo, millor en baixamar, que és quan els seus espectaculars arcs i coves –que bé mereixerien aparèixer en una preqüela de 'Game of Thrones'– s'aprecien més.

Patrimoni de la Humanitat des de 2011, la zona muntanyosa de Mallorca que va de l'illot de sa Dragonera fins al cap de Formentor és d'una bellesa descomunal, amb postes de sol al mar, cales formidables i molta història al darrere, de Ramon Llull a Santiago Rusiñol. No en va, aquí va viure Robert Graves (Deià) i va entusiasmar Rubén Darío, Joaquim Mir i Anglada Camarasa. No dubtin a agafar el tramvia al Port de Sóller, baixar a Cala Deià i visitar la Cartoixa de Valldemossa, on hi han de menjar sí o sí una coca de patata.

Construïdes sobre els cingles del congost del riu Huécar, com si estiguessin a punt de caure rodant des del cim del turó, les Cases Penjades de Conca constitueixen un dels monuments més famosos de Castella la Manxa. Van ser edificades al segle XV, com a habitatges civils. Avui dia no hi ha visitant que no es quedi embadalit veient com desafien les lleis de la gravetat. En una de les cases trobareu la Posada de San José, la qual té un dels restaurants més populars de la ciutat. Reserveu taula a prop d'alguna de les finestres –vistes brutals!– i proveu el seu morteruelo, típic guisat de la regió, fet amb carn de caça esmollada. Per morir-se de gust.

No cal anar tan lluny com al desert de Mojave, ni passar tanta calor com al Death Valley. Molt més a prop del que penseu es poden trobar formes naturals tan curioses com a la Capadòcia turca, i una sensació de solitud com al Gobi mongol. Al sud de Navarra s'amaguen els surrealistes paisatges de les Bardenas Reales. Una combinació de sòls d'argiles, guixos i gresos esculpits de forma monumental per l'erosió de l'aigua i el vent fins a crear barrancs sinuosos, altiplans d'estructura tubular com les de les pel·lícules de l'oest i uns misteriosos turons anomenats 'cabezos'. Un viatge d'un altre planeta sense sortir de la península.

Si hi ha una muntanya reverenciada, màgica i simbòlica a Catalunya aquesta és Montserrat. Està situada entre comarques i l'aspecte de la serralada varia molt des d'on l'observis, tot i que el més recomanable és apropar-se al cim, on l'erosió i el temps han donat forma a roques singulars. Montserrat és un caramel per a excursionistes i escaladors, perquè el parc natural està ple de senders i vies ferrades. També és un destí d'espiritualitat (podeu fer cua per visitar la Moreneta) i per a d'altres també és símbol de catalanitat i resistència, sobretot des que l'any 70 el monestir acolliria la tancada d'intel·lectuals en oposició al franquisme i el Procés de Burgos. Himmler també creia que és una muntanya tel·lúrica (va buscar allà el Sant Grial) així com els ufòlegs, que se citen cada 11 de mes per fer avistaments. Agafeu l'aeri i el funicular i deixeu-vos enlairar...

La Laguna Negra, a la qual s'accedeix amb cotxe o autobús des de Vinuesa (cor de la comarca Tierra de Pinares), és un dels racons més visitats de tota la província de Sòria. I motius no li falten: no només perquè es troba dins d'un entorn boscós perfecte per fer senderisme (i recol·lectar bolets, amb prèvia petició de permís), sinó per la singularitat de la seva fisonomia. De color negre profund –explica la llegenda que no té fons i que es comunica amb el mar mitjançant coves... tot i que (alerta 'spolier') en realitat la seva profunditat no supera els 12 metres– es tracta d'una llacuna d'origen glacial. El gel, erosionat durant milers i milers d'anys, és el responsable de les parets de roca que la flanquegen. I la millor època per visitar-la és la primavera i la tardor, quan les temperatures són més suaus.

El País Basc és preciós d'Irun a Getxo, d'una força sobrenatural que es manifesta en el verd de la seva vegetació, en la força del mar, en una gastronomia amb caràcter i un poble que tampoc en va mancat. I també èpica; molta èpica. Comproveu-ho a San Juan de Gaztelugatxe: un illot connectat a terra ferma per un camí de 241 escales en ziga-zaga i coronat per un castell de pedra (la traducció de 'Gaztelugatxe' és, literalment', castell de roca) del segle XI. Quan parlem d'èpica no us mentim: San Juan de Gaztelugatxe –a uns 35 km de Bilbao– va ser la fortalesa de Rocadragón a la setena temporada de 'Joc de Trons'.

La conclusió: Fa més d'una dècada que la Ciutat de les Arts i les Ciències va canviar per complet la fisonomia de la ciutat de València, que va guanyar un pol d'atracció turística de primer ordre i va transformar una zona urbana fins llavors oblidada. Encara que sembli mentida, el projecte original era encara més ambiciós, i preveia una torre de telecomunicacions i quatre gratacels. El seu historial de sobrecostos i deficiències no hauria d'enterbolir la contemplació d'aquest conjunt monumental que inclou un gran teatre, un museu de la ciència i un aquari, entre moltes altres sorpreses que cal descobrir visitant-la.

Beseit, Calaceit, Vall-de-Roures... Tota la comarca del Matarranya és un espectacle de la natura, però l'atracció estrella és el Parrissal de Beseit. És un sender d'uns 8 quilòmetres d'anada i de tornada al costat del riu Matarranya que discorre sobre plataformes de fusta, roques, ponts i camins a l'ombra pel mig del bosc. És un passeig agradable, apte per a tota mena de formes físiques –lamentablement no està preparat per a gent amb mobilitat reduïda– on admirar les aigües cristal·lines del riu, els peixos que hi neden, i les formes capritxoses que ha creat el Matarranya al seu pas. No es pot anar amb gos i també està prohibit el bany. Si esteu per la zona, visiteu també la Pesquera –a l'estiu és un gust refrescar-se en les seves aigües– i podeu fer una ruta en bici per la Via Verda.

Una excusa perfecta per visitar la Rioja és a través dels seus cellers. La ruta del vi us parlarà de l'evolució de la comarca, del tipus de terres, de l'arribada del tren, de tècniques ancestrals, del respecte per la tradició... Entre els diferents cellers de la Rioja, n'hi ha un que destaca: Marqués de Riscal, amb l'edifici de titani tricolor de Frank Gehry. El rosa és pel vi negre, el daurat per la malla d'aquest color representatiu de l'empresa, i el platejat per la càpsula de l'ampolla. A més de celler, l'edifici també acull un hotel de luxe, un spa de vinoteràpia i dos restaurants sota l'assessorament del xef Francis Paniego. Organitzen visites guiades que finalitzen amb un petit tast.