Els museus més curiosos de Catalunya

Ja fa més de vint anys que el guerrer boiximà – o Negre de Banyoles– no presideix el Museu Darder. El 2000 finalment es va repatriar a Botswana l'ésser humà dissecat que simbolitzava la vessant més kitsch del colonialisme (en Xicu Cabanyes, el del bosc de tites de pedra, em van fer un motlle per si calia 'clonar-lo'). Avui, els animals dissecats del Doctor Darder estan confinats al soterrani. Però encara impressiona veure els vedells siamesos de dos caps i cinc potes, o un caiman dissecat que sembla que t'hagi d'engolir, si badalla. Però també és recomanable visitar abans el centre d'interpretació del llac de Banyoles. Sobretot perquè és tota una planta de museu que desmenteix, amb dades i pedagogia, aquella ximpleria que repetien d'Arbó i l'Iker: "És un misteri d'on ve l'aigua del llac de Banyoles". 
Plaça dels Estudis, 2. (Banyoles. Girona) 

Psicodèlia pura. Entre Banyoles i Porqueres, l'artista Xicu Cabanyes té un bosc de 40.000 m2 que ha habilitat com a museu a l'aire lliure per a les seves escultures. I la seva obra és radical, provocadora i plena de sentit de l'humor. Entre salzes i roures, desfilaran per davant vostre escultures al·lusives a la vida, els fal·lus, l'eròtica, la feminitat i la religió. Veureu el darrer Papa ajupit amb els testicles penjant, o un home empalat pel seu penis, per exemple. Obre cada dia: al bell mig del bosc t'hi trobes un portal delirant amb un torn a l'estil del Metro, hi endinyes quatre euros i cap a dins (encara que l’escultura t’inciti a saltar la tanca). Prepara't per a un passeig bruixot farcit de sexe i mort: polles entre pollancres! Cada dia de 9 a 18 h. 
Carretera de Mieres, km 25.5, 17834 (Porqueres, Girona). 

A Berga, l'esperit de la Patum s'hi respira tot l'any. Però, això sí, la festa només la podreu veure al carrer els dies que toca, per Corpus (i fa dos anys que estem de sequera per covid, esclar). Sempre us queda el recurs d'entrar a la Casa de la Patum i almenys fer un tast d'aquesta històrica i reconeguda festa popular. A la Casa s'hi guarden i exposen els vestits i figures de les comparses, mentre que al Centre d'Interpretació s'hi explica amb tot detall en què consisteix la festa. De segur que us vindran ganes d'anar-hi, o de repetir si ja l'heu viscuda (i val a dir que l'audiovisual té un inici tètric i un xic misteriós que el fa més atractiu). 

El trobareu a la cèntrica plaça de l'Església del municipi. El Museu del Càntir compta amb una excel·lent col·lecció de càntirs, alguns de ben originals i graciosos, fruit d'importants donacions des de l'any 1975 fins ara, i a adquisicions que es van duent a terme. La història d'aquest estri i el seu procés de fabricació converteixen la visita en pedagògica i apta per a totes les edats. També són de rellevància, però, les exposicions temporals que acull el centre. I sí: queda terreny per innovar en el disseny del càntir. Aquí us en fareu un fart de veure-ho. 

Plaça Església, 9 (Argentona, Barcelona). 

Jo diria que l'única vegada que m'ho he passat bé anant a comissaria va ser quan vaig visitar la de Sant Andreu, on hi ha el Museu dels Mossos d'Esquadra. La col·lecció recull prop de 3000 peces històriques, entre elles un uniforme de Mosso d'Esquadra de finals dels anys 1920 o una jaqueta de sergent del període de la Generalitat Republicana (1931-1939). L'eix cronològic arriba fins al 1980 (la BRIMO no hi és representada, esclar).  

Museu dels Mossos. Rambla de Pompeu Fabra, 60 (Barcelona) 

Dràcula deia allò de la sang és vida? No fotis, la sal és vida! (encara que no diria el mateix de l'all). Cardona, a més del seu extraordinari castell, té una altra visita impressionant: una muntanya de sal de 120 metres d'alçada i dos quilòmetres de profunditat. En una visita guiada, i durant una hora, us endinsareu fins a 86 metres sota terra i gaudireu de l’espectacle de formes i textures que ofereix el massís salí. Aquesta antiga mina de sal és el Parc Cultural de la Muntanya de Sal, un gran equipament cultural que divulga la importància de la sal, l’excepcionalitat geològica del jaciment i l’aprofitament que l’home ha fet d’aquest recurs natural durant segles. 
Carrer de la Mina, s/n (Cardona, Barcelona). 

D'acord. Aquest punt perfectament podria haver entrat a la Catalunya 'freak'. Però hi ha un petit secret que el converteix en una zona calenta museísticofreak. El restaurant-espectacle de terror El Castillo de las Tinieblas és una antiga discoteca convertida en castell de cartó-pedra cap a principis del 2000, situada en la milla d'or de la decadència que és l'autovia de Castelldefels (plena de discoteques que cauen a trossos). El dirigeix Juan Carlos Bonet, actor que es dedica per tradició familiar als túnels de terror des de l'any 1979. I el secret aquí és que a la planta superior hi ha El Museo de las Tinieblas. Tota una planta de l'edifici dedicada a exhibir els objectes i memorabilia terorifics que han acumulat en tota una vida dedicada a espantar. Abans de sopar una graellada de cadàvers t'hi conviden a fer-hi una visita (i també es força terrorífic que les begudes de la carta no portin l'IVA). 
Josep Lluís Sert, 40 (Gavà, Barcelona)