Els pobles d'Espanya amb els murals d'art urbà més espectaculars

Penelles és sinònim d’art urbà –o rural!– des de fa anys: el poble de la Noguera, de menys de 500 habitants, acull el festival Gargar, promogut per una parella de dissenyadors especialistes en museografia interactiva. En la seva cinquena edició, l’artista Berni Puig, vinculat al Konvent de Cal Rosal, va pintar l’interior de l’església, una obra colorista que s’afegeix als molts murals que decoren el poble. “Calia arreglar les humitats, però com que teníem pressupost vam decidir fer un projecte”, explica Maria del Mar López Pinto, membre de Binomic i promotora del festival. Eugènia Sendra.

Com qui aixeca una cortina de fum. Així va néixer el Museu Inacabat d’Art Urbà (MIAU) en aquest racó de l’Alt Millars de menys de 300 habitants. Només que amb esprai de color per oblidar el conflicte pel projecte d’un abocador de residus tòxics que tenia el poble dividit. "L’objectiu era que els veïns ens entenguéssim", assenyala Javi López, un dels impulsors d’aquest "projecte social de convivència". Set anys després, amb 80 muralistes i més de 140 artistes, "tots els veïns ho senten com una cosa pròpia". A més, l’arribada de curiosos i aficionats "ajuda a mantenir els comerços de la vila".

No està de pas, no té patrimoni... Aquest poble sentia la necessitat de cridar l’atenció i acabar amb aquests desavantatges respecte d'altres localitats més riques de la comarca. I gràcies a 30 murals, la desconeguda localitat aragonesa d’Alfamén s’ha convertit en referent de l’art urbà en el seu entorn rural. El mèrit és d’Asalto, el festival saragossà conegut pel seu efecte transformador en els barris i espais que intervé.

La dinamització rural és al full de ruta de Villangómez (amb poc més de 200 habitants) i el seu festival de música folk i degustació de pollastre rostit (més de 400 quilos en només un cap de setmana). "Pollogómez sorgeix el 2010 per revertir la tendència de despoblament", afirma Marco Sánchez, un dels membres de l’associació. La culpa la té, a més de noms com Kiko Veneno i la M.O.D.A., l’aposta per l’art urbà des del 2016. "Dels 32 murals que hi ha actualment, 12 es van fer en aquesta primera edició i va ser un boom". En aquest temps, "l’art urbà s’ha convertit en el senyal d’identitat del poble".

Des del 2016, artistes extremenys i alumnes de Belles Arts han anat canviant l’aspecte d’aquest petit poble de Càceres de menys de 300 habitants. La seva especialitat són els 'trompe-l’œil', amb els quals recorden escenes i oficis de la vida rural. Voleu conèixer la història que hi ha darrere el centenar d’intervencions? Agafeu el telèfon mòbil i escanegeu els codis QR.

No és el més potent ni el que té més pressupost, però després de disset anys Cantamañanas és el festival d’art mural més longeu d’Espanya. Ni la Covid-19 va poder amb ells el 2020, i el seu director i muralista, Jabi Landa, afirma rotund: "El 2021 el farem segur". "Va sorgir de manera natural, com un diàleg entre els veïns i un grup de grafiters, amb l’únic objectiu de desenvolupar la nostra obra", afegeix.