Els 16 pobles més bonics de Tarragona per visitar el 2024

Josep Maria Espinàs va descriure La Vilella Baixa com la Nova York del Priorat al seu llibre 'Viatge al Priorat', pels edificis de sis o set plantes que hi ha en un dels costats del poble. Cal visitar-ne el nucli antic, amb carrers estrets i costeruts i punts de gran interès com el 'carrer que no passa', el pont romànic sobre el riu Montsant i les cases sobre el barranc d'Escaladei. També és una bona opció fer una visita guiada als cellers i molins que hi ha al poble i tastar els seus excel·lents vins i olis.

És un lloc ideal per als amants de les rutes, sigui a peu o amb bicicleta, ja que hi ha una gran xarxa de camins per gaudir de la serra del Montsant i dels rius Escaladei i Montsant. I no marxeu d'aquest poble tan encantador sense provar les tradicionals coques ensucrades amb saliandra i matafulga.

Tamarit, a la comarca del Tarragonès, és un antic poble de la Costa Daurada, conegut pel castell, que s’alça sobre la sorra just davant del mar. Els tamaritencs conten que, antigament, en el mateix lloc on es troba el castell hi havia una torrassa de vigilància per protegir el comerç marítim i per defensar-se dels pirates i els musulmans.

Podeu visitar algunes restes de l’antic castell i el recinte de la vila closa, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, que és un antic nucli medieval emmurallat del qual la primera referència històrica data de la segona meitat del segle XI. Aquest conjunt està format per les antigues presons municipals, la rectoria, l’església de l'Assumpció, la casa del Comú, la plaça de l’església, dues torres, una bateria del segle XVI i les restes de la muralla bastida en època de Pere III el Cerimoniós.

No us perdeu l’església de Santa Maria de Tamarit d’estil romànic i planta rectangular, amb dues capelles laterals que van ser afegides durant el segle XIV. De l'interior se’n destaca l'altar major d’estil barroc.

Les seves platges són àmplies, de sorra fina i aigües poc profundes.

L'Ametlla de Mar, al Baix Ebre, és una petita localitat marinera al sud de la Costa Daurada. Se la coneix entre els seus habitants com La Cala, i això es deu a la gran quantitat de cales que pots trobar en el seu terme municipal. Així que si sents parlar dels 'caleros', s'estan referint als habitants de l'Ametlla de Mar.

Les platges més populars entre els turistes són les de L'Alguer i Pixavaques, ja que estan situades al centre del poble, i també la de Sant Jordi, pel seu famós castell, però a més de visitar aquestes platges et recomanem que et dirigeixis cap a les urbanitzacions de Tres Cales i Calafat i que a partir d'allí vagis descobrint totes i cadascuna de les cales i caletes amagades.

Et recomanem que t'acostis al port cap a les quatre de la tarda, que és l'hora a la qual solen arribar les embarcacions de pescar i et deixis sorprendre per l'enrenou de la llotja. Veuràs que un passeig envolta el port i t'hi aniràs trobant bars típics de pescadors i restaurants amb encant on assaborir la millor gastronomia local tradicional.

Si estàs acostumat a fer senderisme, t'encantarà el tram de la ruta del GR-92, conegut com la sendera del Mediterrani. A través dels seus 9 quilòmetres –unes dues hores de camí aproximadament- recorreràs les cales més boniques de la Costa Daurada, gaudint de la naturalesa i d'unes vistes excepcionals.

Pratdip és un petit municipi d'aires medievals situat a la comarca del Baix Camp. Té una llegenda que indica que els voltants del poble estaven habitats per uns animals anomenats 'dips', que acabarien donant nom a la localitat. S'assemblaven molt als gossos, tal com pot veure's en la seva representació en el retaule antic de Santa Marina. Es diu que aquests 'dips' sortien a les nits i, com si fossin gossos vampirs, s'alimentaven de la sang del bestiar del poble.

De visita obligada és l'església parroquial de Santa Maria, que té elements gòtics, com la volta de l'absis i la portalada romànica, restaurades el 1959. Els retaules van ser cremats el 1936. 

Un dels llocs curiosos de Pratdip són els antics safaretjos públics municipals. La seva ubicació actual, a l'entrada del poble, no és l'original, ja que es trobaven on actualment hi ha la cooperativa agrícola municipal.

Destaquen les dues torres de defensa, la de Calç Capet i Portal i la de Ca la Torre, que formaven part de la muralla que servia de defensa al poblat medieval. La Torre de defensa del Capet, que és la més accessible, té el seu origen entre els segles XIII i XIV i actualment se'n conserva perfectament el portal, que acaba amb un bonic arc de mig punt.

Aquest petit municipi situat al nord-oest de la comarca del Priorat compta amb poc més de 100 habitants. El poble s'endinsa en la muntanya amb carrers que s'enfilen entre roques, fet que el converteix en un paradís per als amants de l'escalada. Recomanem agafar el cotxe i fer unes quantes corbes fins a arribar a l'ermita de Sant Salvador. També s'hi pot anar caminant, i no us en penedireu de les vistes!

Siurana, al Priorat, es considera un dels pobles medievals més bonics d'Espanya i, a la vegada, un dels millors miradors de la península. La silueta de les ruïnes del castell es retalla contra l'horitzó amb una imponent solidesa que s'aixeca 730 metres sobre el mar, al costat d'uns penya-segats de 250 metres de desnivell, a la part est de les magnífiques i boscoses muntanyes de Prades.

La fortalesa és d'origen andalusí i va ser erigida al segle IX, com a part del cinturó defensiu que els àrabs van crear per defensar la Marca Superior d'al-Àndalus dels atacs dels comtats cristians del nord peninsular.

Escaladors de tota Europa arriben cada any a Siurana i als seus voltants per escalar els murs calcaris de centenars de metres d'altura. Hi ha més d'un centenar de vies ja obertes per altres amants d'aquest esport i, a més, són recompensats amb unes vistes immillorables sobre les serres del Montsant i la Gritella, a més de les muntanyes de Prades i del preciós embassament de Siurana.

Aquest embassament és un dels llocs més visitats en els càlids estius de Siurana. Les seves aigües tranquil·les i blaves són perfectes per gaudir d'un bany refrescant i per a la pràctica d'esports aquàtics.

Les Cases d'Alcanar, al Montsià, és un nucli costaner que es troba molt prop del Delta de l'Ebre i és molt conegut pels seus excel·lents restaurants de peix i arrossos. Forma part d'Alcanar, municipi que compta amb l'important atractiu del poblat iber de la Moleta del Remei.

L’any 1862 es va construir la petita església dedicada a Sant Pere, amb una senzilla façana presidida per un campanar d’espadanya i una fornícula amb la imatge de Sant Pere, d’una única nau decorada a l’interior amb pintures de la Verge del Remei i representant l’escena de la Pesca Miraculosa.

El Cap de Setmana Ibèric és l’esdeveniment anual de la Ruta dels Ibers, atrau visitants als jaciments ibèrics de tot Catalunya. Una festa que retorna a la vida els vestigis de fa més de 2.000 anys, oferint un gran ventall d’activitats.

Al centre de l'Espai Natural Muntanyes de Prades, a 940 m d'altura, aquest poble el Baix Camp també se'l coneix com a Vila Vermella pel color de la pedra arenisca amb la qual es va construir tot el nucli urbà, originari de l'època musulmana. Prades ser un dels comtats més importants de la Corona d'Aragó, per la qual cosa es van aixecar les muralles que envolten gairebé la totalitat del nucli antic i són patrimoni artístic de Catalunya. És molt peculiar l'ermita de l'Abellera, incrustada sota una cova de roques de la muntanya. L'Espai Natural ofereix vistes increïbles sobre el camp de Tarragona, Salou, Vila-seca, Cambrils i el Delta de l'Ebre.

La plaça porticada és el centre neuràlgic del poble, on es concentra la flor i nata del seu patrimoni artístic. Des del segle XII s'hi celebrava un mercat medieval, i hom es pot imaginar el tràfec i la vitalitat del mercat. A la mateixa plaça hi trobem la font més característica del Renaixement català, que fa recordar el globus terraqüi, amb quatre assortidors de bronze que indiquen els punts cardinals. Cada mes de juliol s'hi celebra la Festa del Cava, i durant una nit, de la font en surt cava en lloc d'aigua, tal va ser l'èxit inicial, que van haver de barrar-la per evitar allaus de gent. Es troba reproduïda al Poble Espanyol de Barcelona.

Sense sortir de la plaça major podem visitar l'església de Santa Maria, en la qual es conserva un document del Papa Celestí III de l'any 1194, en el qual s'esmenta l'església de Santa Maria la Major. L'edifici és una construcció eclèctica, de transició del romànic al gòtic, amb una façana amb elements renaixentistes.

Si us agraden les rutes podeu fer la de Falset a Prades o a la inversa.

És una porta d'entrada al Parc Natural dels Ports i alhora un balcó amb unes vistes meravelloses sobre un mar d'oliveres que arriben al Delta de l'Ebre. Poble de muntanya i de caçadors, el Mas és també famós pels treballs d'art i artesania amb fibres vegetals. Visiteu el Museu de la Pauma (la 'pauma' és la 'palma' o 'llata') per conèixer de prop aquesta tradició, però també els artistes contemporanis que treballen aquest material tant al centre com a la Fira de les Fibres Vegetals que s'hi celebra cada agost des de fa vint anys.  

Des del Mas podeu fer excursions i anar a veure, per exemple el Racó d'en Marc, on trobareu unes formacions geològiques que recorden el massís de Montserrat, i el Forat de la Vella, que us servirà un marc esplèndid per fer fotografies d'aquest espai natural. També podeu visitar les pintures rupestres del Cocó de la Gralla, d'uns 8.000 anys d'antiguitat, i fer un bon tiberi de cuina tradicional al restaurant Lo Racó.  

Montblanc, capital de la Conca de Barberà, és un preciós poble medieval que forma part de la ruta del gòtic cistercenc. La seva arquitectura medieval està perfectament conservada: l'església, els carrers de pedra, la plaça major, l'oficina de turisme ubicada dins de l'església de Sant Francesc. Tot el traçat del nucli històric de està perfectament restaurat, cosa que fa que un passeig per aquests carrers empedrats sigui obligat.

L'església de Santa Maria de Montblanc del segle XIV, està al capdamunt el poble. Fixeu-vos en el terra de la petita plaça en la qual s'aixeca: està format per còdols de diversos colors que formen figures geomètriques. Si aneu amb nens, podeu fer un passeig al voltant de Montblanc, seguint el traçat de la muralla, d'aquesta manera descobrireu molts detalls curiosos dels accessos i la construcció d'aquest gran mur. No es pot pujar i fer el camí de guàrdia excepte si es va amb visita guiada.

Aquest petit poble de la Ribera d'Ebre és molt conegut pel castell templer situat a la part alta del pujol i el barri antic, construït just a sota, ancorat a la roca per sobre del riu Ebre. La part històrica és petitona, però els carrers empedrats tenen un encant especial. Hi podem visitar l'Església del segle XVI i des d'allà contemplar unes boniques vistes.

Miravet té tradició de terrisseria i podeu trobar diferents artesans en el barri del Raval dels Canterers; no marxeu sense provar de fer una peça de fang al torn. Una altra activitat molt recomanable, sempre que el bon temps acompanyi, és fer el descens en canoa pel riu Ebre. També podeu fer el pas de la barca en cotxe per tal de creuar a l'altra banda de riu.

Si Picasso va trobar inspiració a Horta de Sant Joan, Miró va fer-ho a Mont-roig del Camp. Va ser al Mas Miró, propietat del seu pare, on l'artista va haver d'anar a recuperar-se d'una febre tifoide als 17 anys i va prendre la determinació de fer-se pintor. 

Veient el paisatge i la llum d'aquest municipi agrícola del Camp de Tarragona que es mira el mar de la distància, és fàcil entendre com el jove aspirant a pintor va poder enamorar-se'n fins al punt de dir "tota la meva obra és concebuda a Mont-roig, tot el que he fet a París és concebut a Mont-roig".

Podeu visitar el nucli antic, fer una ruta amb bicicleta fins a l'ermita de la Verge de la Roca, explorar les cales de Miami Platja (algunes verges o semi verges) o simplement passejar pel passeig marítim, on trobareu bons llocs per fer el vermut o menjar. 

Horta de Sant Joan, a la comarca de la Terra Alta, és un dels dos últims municipis catalans que fan frontera amb la comarca del Matarranya (l'altre és Arnes). Va ser refugi de Pablo Picasso en un dels seus pitjors moments vitals, que es va sentir tan marcat per aquest lloc que sovint solia comentar: "tot el que sé, ho he après a Horta (de Sant Joan)".

El poble va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional pel seu conjunt històric i artístic. Destaquen l'església romànica-gòtica (segle XII), els carrers estrets i costeruts, el museu Picasso, l'Ecomuseu del Ports, l'antiga presó d'Horta, i El Parot, una olivera declarada arbre monumental per la seva antiguitat bimil·lenària. Prop d'Horta de Sant Joan passa la Via Verda de la Terra Alta formada per l'antiga línia de ferrocarril del Val de Zafán.