Escapada a la Costa Daurada: immersió al Tarragonès

Potser la fesomia de la Catedral de Tarragona no és tan coneguda per a la majoria de no tarragonins com per exemple ho és la de l'Amfiteatre Romà. Però la Catedral és d'una bellesa inacabable, i si no ja ens ho direu quan hagueu fet la visita que us proposem. Us recomanem al 100% de reservar la visita completa guiada, que inclou pujar al campanar, possiblement la millor talaia de la ciutat. Ara, estigueu un xic preparats físicament perquè haureu de superar un desnivell de 150 graons... Un cop dalt, les vistes sobre Tarragona ja us les podeu imaginar, són esplèndides. La visita guiada també us permetrà no perdre-us detall d'allò més interessant, perquè hi ha teca per veure: la portalada i l'interior de la Catedral, d'estil gòtic -tot i que va ser iniciada en estil romànic; el claustre, extens i amb abundant decoració escultòrica als capitells, impostes o frisos dels pilars angulars; i l'excel·lent col·lecció del Museu Diocesà, amb peces arqueològiques d'època romana -majoritàriament d'excavacions fetes al subsòl de la mateixa Catedral-, una àmplia pinacoteca que engloba diversos segles de la història de l'art, o orfebreria i material litúrgic.

Si quan sortiu de la Catedral el sol ja va de cap a caiguda, aneu fins al barri mariner del Serrallo i allí cerqueu el far de la Banya, des d'on, si el temps fa bondat, se us posarà la pell de gallina seguint el crepuscle. Quan la gana pugui amb vosaltres, cerqueu un restaurant de la Part Alta, amb una rica i variada oferta de llocs on seure a taula. Evidentment, us animem a que feu una llarga passejada tant pel Serrallo com per la Part Alta i descobriu el batec propi d'aquests dos indrets.

Comencem la jornada anant a conèixer Torredembarra, i en especial les seves platges. La platja del Canyadell és envoltada de penya-segats, però des de fa uns anys també és coneguda perquè hi té el seu lloc el darrer far construït el segle XX a la Península Ibèrica. Segurament no fou casual que la seva inauguració oficial tingués lloc el 30 de desembre de 1999, i entrés en funcionament a les 0 hores de l'1 de gener de 2000. Més enllà d'aquest simbolisme temporal, l'obra de l'arquitecte Josep Llinàs també destaca per la seva altura, ja que té la torre més alta de tots els fars que habiten les costes catalanes.

Ara, si parlem de Torredembarra i de platges, sens dubte heu de conèixer la dels Muntanyans. Conserva, en els seus 2,2 km de longitud, les dunes i maresmes salabroses, fet que la converteix en un espai de gran importància ambiental. Si us hi voleu banyar al mar, cap problema, però respecteu el sempre fràgil equilibri de l'ecosistema.

Després de l'àpat -a Torredembarra teniu restaurants per triar i remenar- us proposem anar fins a Roda de Berà. Tot i que ens havíem proposat en aquesta sortida per terres tarragonines d'apartar-nos una mica de tot allò referent a l'època romana, està clar que l'Arc de Berà crida poderosament l'atenció al passar per la carretera i és difícil apartar-ne la vista, amb la majestuositat que segueix mantenint després de dos mil·lenis. No en va, està declarat per la UNESCO Patrimoni Mundial de la Humanitat.

Ara bé, al terme municipal de Roda de Berà hi ha molt més per veure. Ens agrada especialment, al carrer Major, la blancor i el campanar d'espadanya de Les Monges, una antiga casa pairal que havia estat l'escola d'un convent de monges. Avui és la Casa Municipal de Cultura. Del castell de Berà, antiga masia molt transformada, en sobresurt la torre quadrangular. També és interessant anar fins al Mirador Pujol de la Morella, des del que es tenen excel·lents panoràmiques dels entorns. I no cal dir que si allò que voleu és platja, a Roda de Berà en teniu d'excel·lents, amb la sorra fina característica de la Costa Daurada.

Acabarem la tarda en un lloc si més no curiós. Es tracta del Roc de Sant Gaietà, que no deixa de ser una urbanització tocant a mar del mateix municipi de Roda de Berà, però que té la peculiaritat que les construccions es van fer imitant estils arquitectònics diversos -romànic, gòtic, renaixentista, mudèjar...-, i en molts casos com a rèplica d'edificis existents -per exemple, hi trobareu la porta de la Catedral d'Àvila o un hórreo gallec. En surt un aiguabarreig a l'estil del Poble Espanyol barceloní, però que no deixa de tenir el seu encant, ni que sigui perquè el conjunt -alçat entre els anys 60 i 70 del passat segle a iniciativa de Gaietà Bori Tallada- aconsegueix transmetre un aire de poble de pescadors, o perquè hi ha espais força bonics, com el jardí del passeig de la Ribera, amb pins centenaris doblegats per la força del vent.

Comencem el que serà ja el darrer dia d'aquesta escapada, una jornada que dedicarem al castell del Catllar, construcció de gran valor històric, i on trobem el Centre d'Interpretació dels castells del Baix Gaià. El castell està situat sobre un poblat fortificat a l'edat del ferro (ss VII-V aC), en un turó dominant els meandres del riu Gaià. Tot sembla indicar que es va alçar a inicis del segle XI, quan el riu va ser frontera natural entre els comtats catalans i l'Al-Àndalus, i que per tant va jugar un paper militar de primer ordre en aquells temps.

Els caps de setmana al castell s'hi organitzen visites guiades. Hi podreu veure l'interessant interior, excavat ara fa una dècada i on es varen trobar un munt de restes de ceràmica, vidre i metalls que devien usar els residents al castell. A l'exterior és ben visible el fossat, i també de gran interès és l'Era del Castell, nom donat al conjunt de restes arqueològiques dels tres poblats trobats als peus del castell i que són d'una època molt anterior.

En definitiva, una bona manera de fer un viatge ràpid a diferents èpoques passades abans de tornar al dia a dia.