Tarda dia 1: Hostalets de Pierola, o el temps aturat
Només d'entrar als Hostalets de Pierola, un té la sensació que el temps s'ha aturat, concretament, a principis del segle XX. Va ser llavors quan al nostre país van esclatar, amb poques dècades de diferència, Modernisme i Noucentisme. Aquests moviments culturals van arribar a un bon grapat de viles catalanes i van deixar joies arquitectòniques espargides per tot el litoral i prelitoral. Un bon exemple d'això és el traçat de construccions que encara avui en dia sostenen el pes de les estacions en aquest petit municipi de 2.000 habitants. La línia de tren que va de Barcelona a Igualada va recalar a Piera el 1897, fet que va permetre els Hostalets obrir-se a la modernitat. L'impuls del tren, sumat a un entorn privilegiat, amb Montserrat de fons, van fer d'aquest llogarret un indret que va somriure a una colla d'industrials i empresaris que van triar-lo com a destí d'estiueig: una quinzena d'edificis són el resultat encara avui visible d'aquest enamorament, que va ser especialment intens durant els anys 10.
Podem resseguir la petjada modernista i noucentista als Hostalets de Pierola si aparquem el cotxe a prop del centre, pels volts de la popular Placeta. Allà hi conflueixen el carrer Major i el carrer Isidre Vallès, un bon lloc per començar el nostre recorregut. A mà dreta hi trobem, de seguida, la Casa Cucurella, de l'any 1924, un edifici noucentista pagat pels Cucurella, mecenes importants dels Hostalets durant aquells anys. La casa, projectada per l'arquitecte Josep Goday, destaca pels esgrafiats de la façana, obra de l'escultor Ferran Serra Sala. Si deixem enrere la Casa Cucurella en direcció contrària al carrer Major, arribem al que encara és, a dia d'avui, un dels centres neuràlgics culturals del poble, el Casal Català, nascut sota la protecció de la Lliga Regionalista. Ens hi podem aturar a refrescar la gola o podem creuar el carrer Catalunya per arribar a dos punts d'interès més: la Torre del senyor Enric, xalet d'estiueig de 1903, i Cal Maristany, totes dues encàrrec dels Cucurella. La primera havia de ser per Enric Cucurella, empresari, i la segona pel seu germà Joan. Avui, Cal Maristany està reformada i acull l'escola de música, un dels orgulls del poble.
Les Escoles Nacionals fan de frontissa entre les cases dels germans Cucurella i les dels germans Josep i Pau Pons, també contígües. Aquests dos indians, comerciants de vi amb l'Uruguai, van fer erigir respectivament una torre el 1907 -Cal Josepet- i uns pisos modernistes el 1915, que al cap de pocs anys van ser transformats en la primera indústria tèxtil dels Hostalets. Passem per davant de les cases dels Pons i anem a buscar el carrer Anselm Clavé, que ens torna al carrer Major per continuar la ruta. Si pugem Major amunt, passem per davant de Cal Ponsa, que conserva l'interior modernista, i arribem a la preciosa façana de la Torre Solanas. Originàriament, aquesta curiosa construcció senyorial pertanyia a la família Solanas Pujol. Avui, els merlets de la seva silueta són propietat dels Llopart.
Si seguim per la ronda de Ponent, de seguida arribem a Can Valls, construïda fa més de 800 anys i habitada per la família Valls des de 1432. A principis dels anys 20 aquest mas va ser reformat i decorat amb detalls modernistes, entre els que destaquen el trencadís i la ceràmica vidriada. Finalment, ja per acabar la visita, baixem pel carrer Jacint Verdaguer, tombem pel carrer de l'Església i ens podem aturar a contemplar la façana de Cal Xic Carboner, just abans d'arribar al punt de sortida.
