Escapada a l’Anoia: terra de frontera i de recursos naturals

L’Anoia va ser espai fronterer i, com a tal, un indret on els castells varen adquirir una importància estratègica cabdal. De tots els que avui es conserven, us convidem a visitar el de Claramunt, potser el més emblemàtic de la zona. Se’n tenen referències des del segle X, i mil anys més tard es va reformar a fons, fent d’aquesta fortalesa un lloc ideal per descobrir com eren aquelles magnes construccions. Hi veurem les diferents estances, les torres defensives, les muralles esglaonades, i l’església de Santa Maria, de factura romànica. El castell domina el punt on el congost del riu Anoia s'obre a la conca d'Òdena, unes belles panoràmiques que fan que la caminada per arribar al cim, mitja hora des del centre de La Pobla de Claramunt, quedi del tot recompensada.

Passarem tot el segon dia d’escapada a Capellades. I és que aquesta població, entre altres atractius, té dos espais que no us podeu perdre: el Museu Molí Paperer i el Parc Prehistòric.

Si us sembla bé, al matí podríem anar al molí paperer del segle XVIII que avui acull un dels museus sobre el paper més complets que hi ha a tot el continent. El motiu pel qual trobem aquest museu aquí és clar: Capellades i els seus entorns foren, als segles XVIII i XIX, un importantíssim nucli de producció paperera, especialment de paper de barba i de paper de fumar. El Museu Molí Paperer de Capellades conserva un fons format per eines, maquinària per a la fabricació del paper de manera tradicional, caràtules, tampons de fusta, papers i documents que van des del segle XII fins a l’actualitat... A l’elegància de l’edifici – blanc, de quatre plantes i amb moltes finestres i finestretes, algunes de les quals servien perquè passés corrent d’aire i així s’assequés el paper– s’hi suma, a l’exterior, la presència de la Bassa, una font natural d’on brolla un cabal de 12 milions de litres diaris, usats en el seu moment com a energia per al funcionament dels 16 molins paperers que varen arribar a treballar en aquesta zona.

Podeu dinar si us ve de gust en algun dels restaurants que ofereixen en la seva carta l’arròs paperer, una recepta recuperada fa pocs anys i estretament lligada a la feina als molins paperers d’aquestes terres.

I a la tarda anem molt més enrere en el temps. Al Parc Prehistòric de Capellades s’han trobat una vintena de jaciments arqueològics de diverses èpoques, des del paleolític mitjà fins a l’edat mitjana. Diuen els entesos que el que té més importància científica –i que es pot visitar– és l’Abric Romaní, corresponent al paleolític neandertal. Es va descobrir el 1983, i avui segueixen els treballs d’excavació sota la direcció del conegut arqueòleg Eudald Carbonell. A tota la riquesa arqueològica cal sumar també la riquesa natural de l’indret, amb la Cinglera del Capelló com a protagonista. Les visites guiades –se’n fan al llarg de l’any, però si sou un grup de més de 15 persones podreu reservar-ne una quan millor us vagi– duren al voltant d’una hora, i inclouen fins i tot un taller de tir amb propulsor i de tir amb arc.

Igualada i pell són dos mots que encaixen perfectament en una mateixa frase. I és que a la capital de l’Anoia es produeix el 70% de pells adobades de tot l’Estat espanyol! És una indústria que es remunta, com a mínim, al segle XIV. Així que probablement no hi havia millor ciutat on obrir un Museu de la Pell, i és la proposta que us fem per començar la darrera jornada d’escapada. El Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia inclou l’antiga adoberia Cal Granotes, del segle XVIII, on el visitant pot aprendre com els igualadins de l’època transformaven la pell en cuir –un procés que durava un any–, mentre que la seu central del museu és l’antiga fàbrica tèxtil cotonera Cal Boyer, del segle XIX, on es poden seguir quatre circuits sobre la pell i l’aprofitament de l’aigua.

Per al un punt i final a la sortida canviem radicalment de tema. La producció vitivinícola a l’Anoia potser no és tan coneguda com la de comarques veïnes, però la realitat és que la vinya és el tercer conreu en importància a l’Anoia, després del blat i l’ordi. A dia d’avui hi ha una vintena de cellers en funcionament, alguns dels quals visitables. N’hi ha a Vallbona d’Anoia, Piera, Masquefa, Hostalets de Pierola, La Llacuna, Òdena i el Bruc. Si us interessa el món del vi, reserveu visita amb antelació a algun dels cellers i acabeu l’estada anoienca amb un bon sabor al paladar!