Escapada al Bages: el millor de Montserrat i de Manresa

Carta de temporada i producte de proximitat són dos dels punts forts d'aquest restaurant a la capital del Moianès, amb les carns a la brasa en la primera posició de les sol·licituds per part dels clients. Guatlles, entrecots, conill, peus de porc... de tot i força perquè no us quedeu amb gana i tasteu la riquesa dels fogons de la flamant comarca. Regueu-ho amb algun dels vins del celler, molt ben triats.

Situat a l'edifici de l'emblemàtic hotel de la muntanya de Montserrat, el menjador té els seus orígens al segle XVI, del qual en conserva la volta de pedra de quan en el mateix lloc s'hi guardaven els cavalls. Avui de cavalls no n'hi trobareu, i sí un excel·lent menjar en un ambient tranquil i acollidor, ideal per assaborir bons plats i reposar una estona abans de continuar la vostra jornada a Montserrat.

Amb l’energia pròpia dels projectes que comencen, el jove –cinc anyets– restaurant cardoní ofereix cuina casolana de muntanya i de mar, amb peix fresc terra endins. Roba el nom a l’arcada medieval que connecta l’immoble amb l’església parroquial de Sant Miquel, joia gòtica del bisbat de Solsona. Sobre la volta, el rector: hi reposa casa seva. I, per sota, vianants que caminen apressats des de fa més de set segles. No només plats, sinó, també, tapes, copes i música –molta rumba.

Al bonic poble de Mura, Cal Carter Perich serveix menjar típic del lloc des de 1964, destacant dos plats "made in Mura": el poti-poti i els cigrons de Mura gratinats amb bacallà i allioli. En aquest restaurant familiar l'oferta canvia segons temporada, i si bé sempre és un bon moment per anar-hi us recomanem especialment que ho feu a la tardor, amb els bolets protagonitzant moltes de les receptes. El celler amb vins DO Pla de Bages és un altre dels elements a destacar de Cal Carter.

O, ben obert, l’“oh” que devia exclamar el xef Jordi Llobet en assabentar-se que el gastronòmic de Món Sant Benet ha rebut l’estrella Michelin. O que, segons com, l’ha conservat, perquè hereta el lloc i el llistó de l’Angle de Jordi Cruz. Fitxeu-hi, sens falta, els gormands que visiteu el monestir romànic, la Fundació Alícia, de la qual rep mestratge, o els horts, que li proveeixen matèria primera. La cirereta del pastís alimentari del complex pretén que, com el seu equip, hi gaudiu. Res més.

Heu dormit mai en un antic graner? La Caseta de l'Era ho era, i evidentment avui, per tal d'acollir-vos-hi, està molt reformat, però no deixa de tenir l'aire de la seva primitiva funció, i a més a més la decoració, rústica, hi ajuda. Té tres habitacions dobles, i no hi manquen a l'exterior els jocs per a nens, un hort, barbacoa, una piscina a 50 metres, i fins i tot animals de granja.

Amb 7 habitacions i capacitat per a una quinzena de persones, la Torre Blanca pot sorprendre per la seva altura de tres pisos i el seu color clar, i a més a més està situada en un lloc elevat, el què la fa encara més visible des dels voltants. Passar-hi aquí uns dies és tot un luxe, ja que disposa, entre altres serveis, d'una piscina amb coberta retràctil, jacuzzi, bany amb hidromassatge en totes les habitacions... i recentment ha obert pistes de pàdel. Això sí, la casa només es lloga tota sencera, o sigui que pot ser ideal per anar-hi amb colla.

Un lloc per descansar, gaudir de l'entorn verd, coure carn a la brasa sota el porxo, escalfar-se al costat de la llar de foc... La Cabana és una masia del segle XVII molt ben restaurada, que disposa de sis habitacions, cinc banys, tres sales d'estar, una cuina ben equipada... En definitiva, una opció de segur encertada tant si hi aneu amb la parella i només voleu llogar una habitació, com si hi voleu fer estada amb una colla d'amics.

La casa data del segle XVIII, si bé està forma reformada i completament adaptada per ser un allotjament de turisme rural amb totes les comoditats del segle XXI i amb capacitat per a 7 persones. A més a més de piscina, zona per a barbacoa, porxo o una zona de jocs, en volem destacar l'anomenat Bosquet, un agradable espai molt proper a la casa amb bancs i hamaques, i també la botigueta amb productes de la comarca.

A diferència d'altres allotjaments rurals, Cal Sabata no es troba aïllada sinó al bell mig d'un poble, l'Estany, cosa que també té els seus avantatges. És una casa àmplia, amb capacitat per a una dotzena de persones, i amb tots els serveis que necessiteu per passar uns dies còmodes i agradables. Disposa d'un jardí tancat de 100 metres quadrats amb porxo, barbacoa, taula i bancs.

El coliseu municipal manresà registra una activitat frenètica, que abasta espectacles de totes les disciplines imaginables, formació i un servei educatiu. Ah: i bar-restaurant. Som en un edifici noucentista dels anys 20 que va tancar als 80 i que va ressuscitar el 2007 com a teatre-auditori gràcies a allò que en diuen la societat civil. A la sala gran hi caben més de 800 ànimes; a la petita, polivalent, unes 200. El gestiona l’associació El Galliner i atrau uns 75.000 espectadors cada any.

L’heroi de la desfeta del 1714, el conseller en cap de Barcelona, Rafael Casanova, va néixer el 1660 en aquesta casa de família rural rica, que ha canviat ben poc des de llavors. L’edifici ja existia al segle XVI, però el clan el va comprar i reformar al següent; cal contemplar-hi la finestra gòtica i les pintures del XVIII, sobre el cicle d’Ester. Allotja una mostra sobre l’època, la vila, l’estirp i l’home, i, també, l’arxiu municipal i el museu local moianesos. Pertany al Museu d’Història de Catalunya.

El complex complex cultural i lúdic de la La Fundació Catalunya – La Pedrera a prop de Manresa us convida a anar-lo assaborint a poc a poc, sense ennuegar-vos: el monestir romànic de Sant Benet de Bages, la Fundació Alícia, els horts ecològics, l’hotel, amb els tres restaurants –un, amb estrella Michelin–, i amb espai per a esdeveniments i trobades... Recapitulant: art, cuina i natura per a tots els públics i gustos –i butxaques–, lligats des del 2007 en una salsa aromàtica. Com la tastareu?

Inèdit i difícil d’explicar. Abstracte i, alhora, palpable. I amplíssim: tota una comarca. Però ¿què carai és un geoparc? Un parc geològic i miner. Un museu a l’aire lliure que inclou quasi tots els municipis bagencs més Collbató (Baix Llobregat Nord), amb cinc punts d’informació i nou centres: les coves del Salnitre, les del Toll, Montserrat, Sant Llorenç, La Culla, Súria, el Museu de Geologia Valentí Masachs, Sallent i Cardona. El recorren dues rutes: de Moià a Cardona i de Moià a Collbató.

Sou sobre l’últim pam de Principat que va sucumbir als Borbons el 1714. El refugi de vescomtes, comtes i ducs de Cardona durant set segles, “reis sense corona” per l’or blanc –la sal–, és una mola imponent amb dos grans tresors: la divina col·legiata romànica de Sant Vicenç i la torre de la Minyona. S’hi afegeixen un claustre gòtic, els baluards del XVII... Alberga un parador, museïtzat fa poc, i constitueix, tot ell, un monument del Museu d’Història de Catalunya. Amb tot el que suposa.

No tanca mai dels mais. Exposa la flor i nata del patrimoni de l’abadia, aplegat des de la devastació napoleònica. Va néixer el 1963, però prové del 1911, amb els objectes de l’expedició al Pròxim Orient del monjo Bonaventura Ubach. Les sales modernistes de Puig i Cadafalch mostren, en dues plantes, molta pintura dels segles XIX i XX –i antiga, i contemporània–, icones bizantines, orfebreria, peces arqueològiques del món bíblic i Nigra Sum, sobre les peripècies de la marededéu.