Escapada al Bages: història, natura i pobles de postal

Iniciem la nostra estada al Bages a Rajadell, bonica població a tocar de Manresa, marcada per la presència del seu castell en situació privilegiada, origen del poble junt amb l’església de Sant Iscle i Santa Victòria. Actualment al castell no s’hi pot entrar, però per fora ja val la pena veure’l, tractant-se d’un dels castells més majestuosos i ben conservats de la comarca. De l’església en destaca el campanar, del segle XVII, i a l’interior les escenes de la Passió de Jesús que porten la signatura de l’escultor manresà Ramon Oms. Del mateix Oms és la figura que trobem a la plaça de l’Església, La Noia de la Plaça, una jove que ofereix una cadira al visitant, en representació del caràcter hospitalitari dels rajadellencs.

Ara bé, després de conèixer els carrers i edificis més destacats de Rajadell, si allò que us agrada és endinsar-vos en la Natura, als entorns d’aquest poble trobareu infinites possibilitats. Podeu, per exemple, prendre la Via Verda que enllaça amb Manresa, o seguir el curs de la riera de Rajadell, o anar a cercar les diverses fonts, o arribar-vos a la Vil·la Romana de Sant Amanç... A peu o amb bicicleta, teniu un munt de quilòmetres per explorar!  

A Manresa, capital del Bages, se la pot descobrir des de molts punts de vista. Però potser un dels motius pels quals aquesta ciutat és més coneguda, fins i tot més enllà de les nostres fronteres, és per l’estada que hi va fer Sant Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús, l’any 1522, temps que va aprofitar per escriure els seus Exercicis Espirituals. Per saber més sobre aquest fet i no perdre-us detall dels espais relacionats amb el sant, el millor és que us apunteu a una visita guiada que en un parell d’hores us durà, entre altres llocs, a l’antic Col·legi de Sant Ignasi, a la Capella del Rapte, al carrer del Balç i, sobretot, a la Cova amb vistes a Montserrat on Sant Ignasi va trobar la inspiració, i on avui trobem un Santuari i el Centre Internacional d’Espiritualitat Ignasiana.

Estret i sinuós, el carrer del Balç de Manresa presenta la mateixa estructura que fa 700 anys, quan la ciutat era de les més destacades de la Corona d’Aragó i rebia amb tots els honors els sobirans que hi feien cap. De fet, hi ha qui diu que el segle XIV fou “el Segle d’Or de Manresa”. Avui aquest “carrer-museu” és de visita obligada si passeu unes hores o uns dies a la capital bagenca, i sobretot si us interessa l’Edat Mitjana. I no hi pot faltar tampoc la visita al Centre d’Interpretació del mateix carrer, que usant les tecnologies més avançades us permetrà saber un munt de coses sobre la Manresa medieval... explicades pel mateix rei Pere III el Cerimoniós!

Canviem completament d’escenari. El darrer dia el passarem a les Valls del Montcau, un paratge singular que forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i que acull pobles com Mura, que visitarem aquest matí, o Talamanca, que veurem a la tarda.

Mura és un d’aquells indrets que se’n diu “de postal”, pintoresc, amb les cases i els carrers de pedra, i –tot i que sigui un tòpic– on sembla que el temps s’hagi aturat. Per tant, el millor que podeu fer-hi és caminar sense presses pels carrers i descobrir-ne els racons. No us costarà trobar l’església de Sant Martí, romànica i amb un interessant timpà que representa l’adoració dels Reis d’Orient al Nen Jesús. La plaça d’Àngel Guimerà, el passeig de Camil Antonietti o el Mirador són altres espais del nucli urbà que us captivaran. Ara, si us voleu allunyar una mica d’aquest nucli sense deixar el municipi, seguiu la riera de les Nespres i arribeu fins al gorg del Pare, i sobretot aneu al Puig de la Balma, amb una masia construïda espectacularment dins una balma i que acull un petit museu i un centre agroturístic.

Se’ns acaben les hores i us havíem promès visitar també Talamanca. Al igual que Mura, el nucli urbà de Talamanca és format per cases i carrers de pedra. Tot ell se situa dalt d’un turó, i l’element més destacat n’és el castell, on, l’any 2012, s’obrí un Centre d’Interpretació de la Batalla de Talamanca. I és que el castell guarda una llarga història, que arrenca ja al segle X però que té un dels seus moments cabdals en el decurs de la Guerra de Successió, quan es convertí en un focus de resistència en favor dels Àustria. És per això que Felip V el feu enderrocar, però el castell el tornaren a alçar els marquesos de Castellbell unes dècades més tard, aprofitant alguns elements antics. Sens dubte, un espai carregat d’història i de simbolisme, un bon lloc on posar el punt i final a la nostra escapada al Bages.