Escapada al Bages: tresors de Cardona i Súria

De primer fem cap a Cardona, població de gran pes històric i amb el seu imponent castell presidint la contrada. El castell, però, ja el visitarem demà. Avui descobrirem una muntanya que al llarg de quasi tot el segle XX va ser la principal font de treball de la població. Ens referim a la Muntanya de Sal, espai avui batejat com a Parc Cultural de la Muntanya de Sal, i que des de 1929 fins a 1990 fou l'explotació Mina Nieves, una de les mines de sal potàssica més importants del món. El blanc s'escampa per tot arreu en aquest indret que té un punt màgic, i on, a través d'una visita guiada –també hi ha l'opció d'escollir-ne una de teatralitzada– ens explicaran l'excepcionalitat geològica del jaciment i la importància que la sal ha tingut per a la Humanitat al llarg dels segles. Una visita que no deixarà indiferents ni a grans ni a petits, tenint en compte que, equipats amb un casc miner, recorrerem mig quilòmetre de galeries, amb estalactites i estalagmites de formes impossibles que pacientment porten segles formant-se gota a gota esperant la nostra arribada.

De la bellesa que pot arribar a crear la Natura passem a la bellesa que pot arribar a alçar l'ésser humà. Gens lluny de la Muntanya de Sal hi tenim, dalt d'un cim, el castell de Cardona, amb una part important dedicada a parador de turisme, però amb molts altres espais que es poden visitar lliurement, com el pati ducal, el claustre o l'arrodonida torre de la Minyona. Us recomanem que per conèixer els interiors del castell i de l'adjunta col·legiata de Sant Vicenç us apunteu a alguna visita guiada. Veureu un conjunt amb una indubtable importància històrica, estratègica i patrimonial (la col·legiata de Sant Vicenç està considerada una obra cabdal del primer romànic català), i també religiosa, ja que aquí morí Sant Ramon Nonat l'any 1240.

Aquesta tarda encara ens quedarem a Cardona. I és que tot allò que hem vist fins ara està als afores de la població, però el rovell de l'ou, el centre històric de Cardona, mereix, i molt, una llarga visita. No en va, aquests carrers i places de traç medieval estan declarats Bé Cultural d'Interès Nacional.

Us recomanem dirigir-vos al Centre Cardona Medieval, a la plaça de la Fira, i apuntar-vos a una visita guiada. Si preferiu fer el passeig pel vostre compte, us proposem agafar el carrer de la Fira, que desemboca a la plaça i a la capella de Santa Eulàlia, amb bonics portals gòtics. Allí mateix, sota uns porxos, hi ha el Museu de la Sal Josep Arnau, que mostra l'obra amb aquest producte d'aquest artesà cardoní. Tot seguit sortirem a l'avinguda del Rastrillo, just al davant de l'Oficina de Turisme i de cara al castell, però ens tornem a endinsar al centre històric a través del carrer dels Escasany, per sobre i paral·lel al de la Fira. Diversos passatges mig amagats enllacen ambdós carrers, mentre algunes cases ens expliquen a través de les seves finestres gòtiques i de les plaques que hi ha a les façanes que romanen en aquest indret des de fa mig mil·leni. Xino-xano ja som a la plaça del Mercat, porticada i on els paradistes hi feien les vendes des del segle X, i allí mateix el temple de Sant Miquel, notable església gòtica i d'una sola nau, i que va substituir el segle XIV el vell edifici romànic.

Unes voltes ens comuniquen al carrer Major, també molt antic i residencial, però el deixem de seguida a mà dreta per tal d'enfilar el carrer del Convent i així fer cap al Mirador de les Hortes, des d'on tenim una imatge fantàstica del castell de Cardona, de part de les teulades de la vila, i dels entorns. Anem a cercar el parc del Forn de la Munició i des d'aquí podem baixar pel carrer de Francesc Moragas, i a davant se'ns presentarà, ja al carrer Major, un magnífic palau gòtic. Una mica més avall, girem a mà dreta pel carrer del Teatre, i arribarem a la plaça de la Vall. Acabarem de conèixer els carrers medievals de Cardona agafant ara el carrer de Cambres, i de seguida sortirem a la plaça de la Fira, en la seva part superior, on trobem una segona porta d'accés a l'església de Sant Miquel i un bonic monument dedicat a l'11 de Setembre, obra de l'escultor Josep Campeny.

El darrer matí el passarem a Súria, sobretot al seu Poble Vell. Hi accedim a través del portal de Garbona. En aquesta Súria medieval els carrers són empedrats i les cases conserven i llueixen el nom des de fa anys i panys. Deambuleu sense presses, passegeu pel carrer de la Mura, el de Sant Climent, el Major... En aquest darrer hi ha El Casinet, un dels edificis més destacats i amb una part sobre l'antiga muralla. Els vostres passos us duran també fins a la Plaça Major, centre del lloc, i on hi ha l'antic Ajuntament (cal Quinquer), en el qual es va allotjar, en el decurs de la primera guerra carlina, el pretendent Carles V, l'any 1837.

Finalment arribareu a l'església, que s'enganxa al castell, punt culminant de Súria i origen de tot.

Si encara no heu de tornar a casa i us queden energies, us proposem un itinerari de Natura fins el petit nucli de Coaner. El recorregut és senzill, no arriba als sis quilòmetres de distància i es pot fer en poc més d'una hora i quart. Cal anar a cercar el Sender de Súria (PR-C 134), i, seguint la senyalització blanca i groga, en el punt quilomètric 2,60 trobareu la variant de Coaner (PR-C 134-1). Passareu per la font del Ferro i pel camí gaudireu de frondosos boscos de pins i de magnífiques vistes sobre Rasos de Peguera i el Port del Comte.

El punt àlgid del recorregut és l'arribada a Coaner, al terme municipal de Sant Mateu de Bages. És un lloc bell i amb especial interès arquitectònic: el petit nucli conserva l'església romànica de Sant Julià i el santuari de la Mare de Déu del Coaner, amb un retaule barroc. També hi observareu una torre rodona que formava part d'un castell medieval. Deixant enrere Coaner seguiu sempre la riera, i aviat enllaçareu de nou amb el PR-C 134, en el punt quilomètric 3,40, a través del qual podreu anar a Súria.