Escapada al Berguedà: terra de bolets i de colònies industrials

La gran originalitat d'aquest petit hotel són les seves tres plantes diferenciades: al primer pis hi té habitacions clàssiques, amb mobles antics; a la segona planta hi ha estances amb colors vius i mobles d'estil colonial; i a les golfes de la casa hi ha la siute. El mateix establiment també té un apartament, en el qual es pot gaudir d'un jardí privat amb barbacoa, i un restaurant amb tocs originals i personals i basat en productes de temporada i de la terra.

Hotel familiar i de llarga tradició a Bagà, també és remarcable la cuina del seu restaurant. Certament, i fent referència al seu nom, en els seus inicis es trobava als afores del poble i potser costava de trobar, però avui ha quedat en situació força cèntrica, tot i que en un carrer que segueix sent estret i tranquil. No hi busqueu luxes en les seves habitacions, són senzilles, però amb tot el necessari i confortables, i al saló podreu refer-vos dels freds amb la llar de foc.  

Arrossos, peix fresc, carns de qualitat, així com una bona selecció de vins i caves. És el que ofereix El Celler de ca la Quica, un restaurant amb encant ja que es troba en els baixos d'una casa de pedra del segle XIX i té diverses sales amb sostre de volta i decoració rústica.

Restaurant situat en l'hotel del mateix nom. L'Estel presenta un aspecte jove i elegant, i serveix esmorzars i sopars tots els dies de la setmana. Fan cuina de proximitat amb algun toc arriscat i exòtic. Hi ha menús a tots els sopars.      

Ideal per als que vulguin fer un menú macrobiòtic, però també per als que els vingui de gust una bona carn a la brasa. Cuina d'arrel, berguedana i catalana, i de temporada (aneu-hi, si podeu, quan els bolets treuen el cap pels boscos prepirinencs). Aquest establiment, en peu des del llunyà 1932, destaca pel tracte familiar però també per l'ampli ventall de plats que serveix, ja que també hi podeu menjar tapes, entrepans, o fer-hi un excel·lent esmorzar de forquilla.

D'allotjaments de turisme rural n'hi ha molts, però amb el Pedraforca a tocar, ben pocs. Cal Mianet es troba en un lloc idíl·lic, a dos quilòmetres de Saldes, i compta amb espai per a deu persones. Amb un segle i mig d’història és  una casa ideal com a punt de partida per fer excursions pel Berguedà. 

Els orígens de la casa es remunten al segle XII, i la reforma que se'n va fer per tal de convertir-la en un allotjament rural van procurar conservar el seu encant. Es troba en una finca que manté l'activitat agrícola i ramadera, i on s'elaboren uns excepcionals menjars que, evidentment, els hostes podran tastar. La casa consta de 6 habitacions i 5 banys, i no hi manquen la llar de foc, una piscina, barbacoa o parc infantil. Ah, i gaudir d'unes vistes excel·lents de la comarca!

Als afores de Montclar, aïllada, enmig d'una explotació agrícola i ramadera, trobareu aquesta casa rural amb capacitat per a 10 persones. Si cerqueu tranquil·litat i desconnexió, Cal Raler és el lloc ideal. A més a més, disposa de piscina i de barbacoa, per remullar-vos i per fer uns bons àpats.

L'hotel, de tres estrelles, es troba als peus de la muntanya de Queralt i en un edifici noucentista de l'any 1932 protegit com a bé cultural d'interès local. Disposa d'àmplies sales, aparcament gratuït i 49 habitacions dissenyades de manera elegant i amb tots els serveis i comoditats que necessiteu. Ideal per descansar o com a punt de partida per explorar la comarca.

Un càmping amb tots els ets i uts, amb moltes instal·lacions i serveis per a que els clients gaudeixin d’una estada divertida i agradable. Especialment pensat per a un públic familiar, però on els adults que hi vagin sols o amb parella també trobaran mil coses per no avorrir-se ni un minut, començant pel seu wellness center amb circuït spa, i seguint per les seves piscines, pistes de tennis, de pàdel... Per als que us faci mandra això de compartir bany, dir-vos que recentment el Berga Resort ha obert unes parcel·les de luxe amb sanitaris individuals.

Ara farà 100 anys que l'espectacular fàbrica de ciment impulsada per Eusebi Güell als afores de Castellar de n'Hug va entrar en funcionament, i 40 que va tancar les portes. Per sort, avui podem seguir visitant aquesta singular construcció d'aires modernistes i esglaonada seguint el pendent de la muntanya per tal d'aprofitar la força de la gravetat en el procés de fabricació de ciment. Les visites contemplen un itinerari extern per les ruïnes industrials, i a l'interior, on hi ha el centre d'interpretació que ens ajudarà a entendre millor el funcionament de la fàbrica.

Una de les visites més singulars i atraients a la comarca, i en què hi gaudiran des dels més grans fins als més petits, ja que s'entra dins d'una autèntica mina de carbó amb un tren miner. És un trajecte de 450 metres per la galeria Sant Romà que permet fer-se una idea de com era el treball en aquestes mines. Abans, però, una mica d'història i de coneixements sobre els usos del carbó i la vida dels miners, i la trobarem a les sales d'exposició permanents, dins d'un edifici que inicialment era un convent de monges. Sens dubte, una visita que tard o d'hora heu de fer al Berguedà.

A Berga, l'esperit de la Patum s'hi respira tot l'any. Però, això sí, la festa només la podreu veure al carrer els dies que toca, per Corpus. Si no hi podeu anar per aquestes dates, sempre us queda el recurs d'entrar a la Casa de la Patum i almenys fer un tast d'aquesta històrica i reconeguda festa popular. A la Casa s'hi guarden i exposen els vestits i figures de les comparses, mentre que al Centre d'Interpretació s'hi explica amb tot detall en què consisteix la festa. De segur que us vindran ganes d'anar-hi, o de repetir si ja l'heu viscuda.

El Berguedà va tenir un paper molt destacat en la història del catarisme, sobretot a l'hora de rebre els darrers càtars fugint dels seus perseguidors. És per això que a l'antic palau de Pinós de Bagà hi ha una exposició permanent en la qual diferents personatges, com Guillem de Berguedà i els Mataplana, us explicaran qui eren els càtars i els seus lligams amb l'Alt Berguedà, i en especial amb Bagà. També coneixereu com eren aquestes terres pels volts dels segles XII i XIII.